L’assalt fallit a Netflix de Schwarzenegger
Creador: Nick Santora Estrena: 25/5/2023 (Netflix)
La primera sèrie de ficció protagonitzada per Arnold Schwarzenegger és tant celebració com paròdia amable d’una carrera dedicada principalment, no únicament, a l’art de l’acció. Més en concret, estem una espècie de revival d’aquelles buddy movies dels 80 i 90 que van aliar el forçut austríac amb companys improbables: Danko, Els bessons peguen dues vegades, L’últim gran heroi o la millor i més famosa, Mentides arriscades, de la qual FUBAR és pràcticament un remake protagonitzat per un pare i la seva filla en lloc d’un matrimoni necessitat d’emocions. Falta saber si tindrà més sort que el veritable remake en sèrie de l’esmentat clàssic de James Cameron, recentment cancel·lat després d’una sola temporada.
El títol, tret de l’argot militar, és un acrònim de Fucked Up Beyond All Recognition (o severament perjudicat, per traduir-ho finament), i és, probablement, un acudit a costa del personatge protagonista i l’actor que l’interpreta, tot i que Schwarzie estigui més que bé per als seus 75 anys. En la sèrie el rebaixen una dècada, potser per necessitats argumentals. L’agent de la CIA Luke Brunner encara no s’ha jubilat, però ja està a punt d’aquest horitzó de llibertat que li permetrà complir la seva missió més ambiciosa: recuperar la seva exdona Sally (Fabiana Udenio) per endurse-la a navegar pel món amb el seu nou barco, que no barca, com s’entossudeix a dir-li la gent.
Per desgràcia per a Brunner, després de l’última missió n’arriba una altra, el rescat d’un actiu infiltrat en la societat paramilitar de Guyana que va decapitar l’antic líder fa 25 anys. Ara està als comandaments Boro Polonia (Gabriel Luna), megalòman fill del líder caigut, que ben aviat serà informat sobre l’existència del talp. Només Brunner, que en el passat va mirar d’apadrinar i redimir Boro, pot rescatar l’infiltrat i, de passada, evitar la venda al millor postor d’una arma de destrucció massiva portàtil.
Sembla gairebé bufar i fer ampolles, però és que la persona a rescatar és, com descobreix a l’arribar, la seva pròpia filla Emma (Monica Barbaro, de Top Gun: Maverick), ni de bon tros tan pudorosa ni dolça com ell es pensava. Al seu torn, a Emma no li fa gens de gràcia saber que el seu pare ha estat enganyant la seva família fent-se passar per venedor d’equipament per a gimnasos. La buddy movie (o sèrie per al cas) està servida. Boomer contra mil·lennista. Pare i filla peguen dues vegades. Contraris condemnats a acceptarse mútuament i fins i tot a admetre que, en el fons, són com dues gotes d’aigua.
Flaqueja en la comèdia
Nick Santora (creador del thriller tecnològic Scorpion) sembla buscar un còctel amè d’acció, humor i algunes dosis de tendresa, sense prendre’s res gaire seriosament (tot i que el nombre de baixes és tan important com irrellevant) ni buscar la transcendència d’aventures crepusculars semblants. Però fer una cosa fàcil de veure no és tasca fàcil. FUBAR flaqueja, sobretot, en l’apartat còmic, en què s’insisteix en la suposada gràcia de companys d’equip (Milan Carter, Travis Van Winkle i Fortune Feimster) abonats a desesperants jocs de paraules, dobles sentits i, sobretot, referències de cultura pop que, de tan gastades, es dirien proposades per la intel·ligència artificial. Una línia de baix funk simpàtica indica quan riure, però costa seguir-li el joc.
FUBAR funciona millor com més se centra en el duel particular entre Schwarzenegger i Barbaro, un i l’altra indiscutiblement carismàtics i amb bastanta química entre ells. Aquest cronista va deixar anar el seu riure més sincer amb la imitació que Emma fa de Luke a través d’un ninot de pelfa nivell The Muppets. Com a pare incapaç d’acceptar la sexualitat de la seva filla, Schwarzie potser no fa ombra al Tony Danza de La locura de papá,
però les mirades que dedica a Carter, el seu futur gendre (Jay Baruchel), són d’hilarant Terminator. Brillantors fugaces en un panorama tirant a gris.
■