Echevarría, el poder que surt de l’ombra
L’elevada influència de l’excunyat de Laporta creix i es deixa veure malgrat no ostentar cap càrrec ni estar en nòmina del club.
Alejandro Echevarría ha abandonat la discreció que el caracteritza i s’ha deixat veure en les últimes reunions rellevants del FC Barcelona. Sempre ha operat a l’ombra, però en les últimes setmanes la seva presència a les dependències del club s’ha fet molt visible malgrat no ostentar cap càrrec ni estar en nòmina.
No és una presència ornamental. Hi ha coincidència, segons les fonts consultades, que el seu pes en les grans decisions del club és determinant. Pel que fa a influència, no hi ha directiu o executiu que se li pugui comparar. «Mana molt», assegura un coneixedor de les entranyes blaugrana. «Ningú a dins té pebrots de contradir-lo», certifica un altre. La passada setmana Echevarría va ser vist més que mai, com acceptant un focus que sempre havia defugit. Va participar en l’àpat al voltant de Xavi al costat de Joan Laporta i el grup habitual que l’escorta (ja se sap: Enric Masip, Rafael Yuste, no així Mateu Alemany, que anava camí de Birmingham), al Sushi 99. Al mateix restaurant va menjar un dia després amb Laporta i Jordi Alba per aplanar la sortida anunciada ahir del lateral.
Ha estat present en la negociació amb Deco des de la seva arribada a Barcelona (no en va són íntims). També en la trobada de dimecres passat en què Alemany anunciava que desfeia el camí traçat cap a Anglaterra. I de forma més festiva va acompanyar Laporta en l’inici de la rua i en el sopar de celebració de la plantilla per la Lliga. D’alguna manera, ha deixat de camuflar-se.
«Intervé en gairebé tot»
¿Però qui és Alejandro Echevarría? ¿I quin és el seu interès a immiscir-se en els assumptes de l’entitat? Per a la confecció del seu retrat EL PERIÓDICO ha parlat amb una dotzena de persones que l’han tractat dins del club (i alguns fora). Existeix coincidència que s’ha convertit en el poder a l’ombra al Barça, l’home més rellevant de la direcció del club, instrumental en una sèrie de canvis interns, sobretot en l’apartat de proveïdors i empreses de serveis, i també en alguns nomenaments. «Intervé en gairebé tot», assegura una font del club.
Laporta recorre a les seves connexions, perquè hi ha ciutadans a Barcelona ben connectats i després, a un nivell propi, es troba Echevarría. Els que el coneixen el descriuen com un tipus llest, eixerit, mentalment ràpid, dels que sap llegir la jugada de seguida.
«És carismàtic. En un dinar no és un personatge secundari. Té presència. No és tan expansiu ni tan folklòric com Laporta, però omple una trobada al voltant d’una taula», explica algú que ha compartit estovalles amb ell.
A aquest nivell més personal, es repeteixen adjectius com afable, irònic i discret. «Dels que es desviu pels seus amics», en diuen alguns. En això hi ha coincidència tant per part dels que li tenen estima com d’aquells que li veuen un costat fosc. «És molt amic dels seus amics. És capaç de tot per ells. Això sí, espera lleialtat absoluta», assegura un dels consultats. Tots han parlat amb aquest diari amb la condició de l’anonimat per expressar-se amb llibertat. «Si sabés que he parlat amb tu em mataria. És millor ser amic que enemic», admet un altre.
La Fundació Franco
La biografia barcelonista d’Echevarría neix a la campanya del 2003. Va ser una figura capital en la primera presidència de Laporta com ho és ara en la segona. En la primera, es va mantenir poc més d’un any com a directiu abans que es descobrís que era membre de la Fundación Francisco Franco, una cosa que Laporta va negar en Assemblea, i al revelar-se la mentida es va veure obligat a forçar la seva dimissió.
Tot i així, va continuar sent influent entre bastidors. Llavors era un poder per delegació del seu pare, Juan Echevarría, potent personalitat empresarial de l’època i avalador de Laporta en aquell 2003 de transformació. Ara, en el segon mandat, el fill exerceix amb veu pròpia.
«Quan vam anar a firmar l’aval, d’uns 35 milions si no recordo malament, tots els que havíem de formar part de la junta ens vam trobar a la sala amb una persona que molts no coneixíem. Era el pare d’Echevarría. Allà ens vam assabentar que el Jan no tenia patrimoni i que necessitava l’aval del seu sogre. Va ser la primera que ens va clavar Laporta», rememora un dels membres d’aquella junta de principis de segle.
L’Alejandro no va poder entrar a la directiva perquè encara no era soci i quan ho va ser li faltava antiguitat. «És que mai li ha agradat el futbol. No hi entén gens. Mai ha xutat una pilota», n’assegura un altre. Avui, en canvi, parla en dinars davant propis i estranys de la qualitat dels futbolistes amb absoluta naturalitat.
«Els membres del sector catalanista el van mirar amb desconfiança des del principi», recorda un altre directiu de llavors. Tot i així, es va mantenir com l’ombra de Laporta, la projecció del seu pare en el club. I les moltes connexions que ja tenia es van ampliar una vegada dins. Va crear l’oficina d’Atenció al Jugador i va entaular una relació de proximitat amb
«Tots els jugadors en parlen d’allò més bé, li deuen molts favors»
molts futbolistes de llavors. Amb Etoo, Deco, Puyol, Xavi, Messi, Cesc, Alba... Era present per a tot el que necessitaven. Sense parella i sense fills, no li falta ni faltava temps per fer favors. «Era capaç de llevar-se a les quatre de la matinada si algun jugador li trucava perquè se li havia punxat una roda del cotxe o per algun contratemps en una discoteca», recorda un antic executiu.
Allà va créixer al vestidor la seva reputació de gran aconseguidor. Cases, seguretat per a aquestes cases, vols, gestions de logística o de burocràcia... Les seves bones connexions amb les forces de seguretat de tots els cossos li van permetre resoldre situacions incòmodes als jugadors, de dia i de nit. «Els arreglava molts problemes i si feia falta, esborrava empremtes. Un autèntic senyor Llop», remarca una font consultada.
«Tots els jugadors parlen meravelles d’ell, això sí que t’ho puc garantir. Li deuen molts favors», explica un altre. Amb alguns es va fer més íntim i va entaular relacions professionals, com Etoo i el mateix Deco. Se li reconeix el mèrit d’agilitzar la documentació perquè Messi pogués jugar en etapa juvenil com a estranger nacionalitzat, superant les pegues que posaven, entre d’altres, Javier Tebas, llavors a l’Alabès i ara president de LaLiga.
Crisi en la relació
Un directiu de l’època desdenya aquesta gestió. «Això s’ha mitificat. No era més que un tràmit. Però és un especialista a crear un problema per poder arreglar-lo. Et diu que alguna cosa és molt difícil, t’ho fa suar i així després li has de dir que moltes gràcies i sentir-te en deute amb ell. T’embolica, t’hipnotitza i al final se surt amb la seva. És un encantador».
En qualsevol cas, allà situen alguns la gestació de la seva relació de confiança amb Leo Messi, una relació, expliquen ara, refredada des de fa dos anys, quan va fer bandera d’encarregar-se de la renovació de l’argentí i aquest va acabar a París entre llàgrimes. Per això, en el somieig actual del retorn de Messi a Barcelona, si algú fa de pont en la comunicació encara precària entre el jugador i Laporta és Xavi i no Echevarría.
En altres temps la relació era millor. Es diu que l’excunyat, un gran amant dels gossos (en té o en tenia un com a estalvi de pantalla al mòbil), va buscar i va comprar el dog de Bordeus que Antonela Rocuzzo li va regalar al seu marit pel seu 29è aniversari. A l’Instagram del de Rosario abunden les imatges d’ell joguinejant amb Hulk, que així es diu el bonic animal.
El divorci el 2009 de Laporta amb Constanza, la germana d’Echevarría i mare dels tres fills del president, va obrir una crisi en la relació entre tots dos que es va reconstituir amb el temps. Laporta va deixar la presidència el 2010 desgastat en l’àmbit institucional però triomfal en l’esportiu. I Echevarría es va bolcar en els seus negocis des del seu despatx de l’avinguda del Tibidabo.
Va establir relacions al màxim nivell al Gabon. Ni més ni menys que amb Ali Bongo Ondimba, president des de 2009 perseguit pel fantasma de la corrupció. El 2015, Echevarría va portar Messi a inaugurar un estadi a Port Gentil, la capital del petroli del país, i diuen que fa d’amfitrió del mandatari a Barcelona quan la visita per a revisions mèdiques o cirurgies estètiques. Al Gabon va col·locar Jaume Ferrer, delfí de Laporta en les eleccions que va guanyar Sandro Rosell, per estructurar la lliga professional de l’estat africà. Va aconseguir que José Antonio Camacho fos elegit seleccionador i un dels fills de Laporta es va convertir en un dels seus assistents.
Pont entre Laporta i Xavi
En aquesta segona etapa de Laporta, Echevarría va resultar crucial per armar la candidatura que va sortir victoriosa el 2021. També, gràcies a les seves connexions empresarials i bancàries, per reunir el monstruós aval de 124,5 milions que necessitaven la junta entrant. En el pla esportiu, va ser el pont entre Laporta i Xavi en un moment en què la relació d’amistat entre tots dos es va ressentir després que l’entrenador fos el pòster electoral de Víctor Font. I Deco no estaria on està sense la influència de l’excunyat. Segurament tampoc Raphinha, del qual el pròxim director esportiu encara és el seu agent. Però on s’ha notat més la seva mà és en la reorganització del club, en particular en departaments sensibles. Se li atribueix el
La seva relació de confiança amb Messi s’ha refredat des de fa dos anys
«És un lobbista», assegura algú que coneix les entranyes del FC Barcelona
fitxatge de Ferran Reverter, el CEO que va marxar en circumstàncies misterioses, i el de Ferran López, alt cap dels Mossos, com a responsable de seguretat.
Polèmica en seguretat
L’acomiadament d’aquest últim després de tot just sis mesos va coincidir amb un incident amb el cotxe del llavors entrenador Ronald Koeman a la sortida del Camp Nou, però sobretot amb el canvi en les licitacions de contractes de seguretat en favor d’algunes empreses i el fitxatge d’alts càrrecs contra el criteri professional del llavors màxim responsable. Alhora es va produir un relleu en la protecció del primer equip, malgrat les objeccions de Xavi, els jugadors i el mateix club.
Canvis tots ells amb el segell d’Echevarría, que, en definitiva, va realitzar una intervenció de facto del Departament de Seguretat que va servir per licitar dos contractes: de càmeres i accessos, d’uns 200.000 euros anuals, i el genèric de seguretat, de cinc milions. Ara no és només l’ombra de Laporta, sinó la seva projecció. Assisteix fins i tot a reunions esportives com a delegat del president quan aquest no hi és. I l’acompanya als millors restaurants de la ciutat en trobades amb agents, tècnics i executius.
¿Però quin és el seu interès a immiscir-se a fons en els assumptes de l’entitat? En un entorn tan procliu a la sospita, les respostes van carregades d’intenció. «És un lobbista», sintetitza una personalitat coneixedora de les canonades de l’entitat. «No és una oenagé», deixa caure un altre. «Hi ha un punt de vanitat, de gallejar amb informació interna», pressent un tercer.
Laporta va dir recentment al Círculo Ecuestre que «l’Alejandro és una persona fonamental per dirigir el Barça». Ningú hauria de tenir dubte d’això.
■