«Superherois» de Granollers
La van fer ben grossa. Ni ells mateixos van ser conscients de la immensitat de la gesta quan l’àrbitre va xiular el final del partit a Flensburg. Granollers era una festa. Les bengales, les abraçades i els càntics van envair la localitat catalana després que l’equip d’Antonio Rama es classifiqués per a la final four de la Lliga Europea d’handbol set anys després. Van eliminar l’amfitrió alemany i ara volen a Flensburg amb poc per perdre i tot per guanyar en la fase final de la que és la segona competició europea.
Tota la bogeria va començar en el sorteig on el Fraikin Granollers va quedar aparellat amb «el pitjor rival que et podia tocar». «I, sense cap tipus de pressió, vam competir. Vam jugar el primer partit i el vam lluitar. Sense fer res d’extraordinari i amb el seu porter amb un percentatge molt alt de parades, vam marxar perdent d’un», relata el tècnic Antonio Rama. Les sensacions van ser molt bones i, malgrat que l’optimisme es va presentar al vestidor per no marxar, Antonio García, emblema del club i capità, pensava que se’ls havia escapat. «Ho veia com si haguéssim perdut l’oportunitat de guanyar un equip com el Flensburg aquí al Palau i que trigaríem molt a tornar a tenir una oportunitat com aquesta», explica amb un somriure a la cara, ara coneixent part del final de la història.
«Arriba un punt en el qual creus que, tot i no ser fàcil, pots capgirar el marcador. Això ho dius amb la boca petita i de portes cap endins, per animar i motivar l’equip. Tothom sap que el Flensburg en algun moment despertarà. I anem allà i fem el partit perfecte», recorda Rama, a qui els minuts finals, quan l’avantatge era de 12 gols, se li van fer eterns. «En el moment en què s’acaba el partit a mi em cauen les llàgrimes. En el tram final del partit estava plorant, mentre disfrutàvem sobre la pista del que estàvem fent. Amb el club de la meva vida, amb un grup magnífic», diu García, que als seus 39 anys afronta la seva primera final four.
Quan van sortir de la bombolla de la pista de Flensburg i van engegar els mòbils, van veure la festa que