Amb la vista posada en les generals
Els partits van esgotar ahir les últimes hores per enviar els seus missatges i convèncer els ciutadans que són la millor opció per als seus municipis i governs o, els més modestos, per condicionar-los.
ENTRE ELS ANUNCIS I L’ULL POSAT EN PODEM.
Les valoracions de les campanyes electorals depenen del resultat, però el PSOE es mostra satisfet per no haver sortit pràcticament de la trajectòria que havia projectat. Els socialistes han apostat en aquests comicis per la figura de Pedro Sánchez. La campanya nacional ha girat al voltant dels anuncis de mesures que el president del Govern feia primer en els mítings i que després el Consell de Ministres aprovava. Però el guió s’ha vist trastocat. Primer, per les candidatures d’EH Bildu, que incloïen 44 condemnats amb ETA. Però al PSOE asseguren que es va tractar d’una polèmica «artificial» que no «movia cap vot» i la seva tesi ha sigut ratificada pel canvi de discurs del PP, que després de bolcar-se en la banda terrorista amb prou feines l’ha esmentat aquesta setmana. Després, quan la campanya ja s’acostava al final, per les denúncies de compres de vots que afecten candidats socialistes en localitats d’Almeria i Múrcia.
SATISFETS, PERÒ SENSE LLANÇAR LES CAMPANES AL VOL.
Al PP hi ha optimisme i tensió a parts iguals. Els dirigents que han compartit debats i estratègies amb Alberto Núñez Feijóo estan satisfets de com ha anat la campanya, però continuen admetent que la nota global dependrà no tant de la millora en vots, sinó de la consecució de nous governs (municipals i autonòmics). Creuen que la polèmica per les llistes d’EH Bildu els va anar bé per remarcar els «socis indesitjables» que, segons la seva opinió, té Pedro Sánchez, tot i que van haver de deixar córrer la qüestió quan es va convertir en un debat intern del PP entre els que demanen estudiar la il·legalització de la formació abertzale (Isabel Díaz Ayuso) i els que no (Feijóo). El líder dels populars va marcar el canvi de l’estratègia diumenge passat apel·lant als votants de Vox i Ciutadans, a qui va esmentar directament en el míting central de València. Aquesta ciutat i la comunitat són dos objectius prioritaris. Si aconseguís els dos governs i també aconseguís alguna altra comunitat, com La Rioja, Feijóo podria respirar tranquil per afrontar la campanya de les generals. L’escàndol de la compra de vots per dirigents del PSOE ha sigut vist amb alegria pel PP. En el míting de Madrid, Feijóo va demanar als espanyols que votin «massivament» contra qui «fa trampa».
CONVÈNCER QUE PODEN SER ÚTILS PER FRENAR VOX.
Ciutadans va ser determinant el 2019 per a la formació de governs autonòmics i municipals per tot Espanya, un poder que ha anat minvant per decisions equivocades aquests anys que han portat a un doble relleu de la cúpula: primer va sortir-ne Albert Rivera i després, Inés Arrimadas. Aquesta campanya, els dirigents taronges han intentat fer valer el seu pes en els executius en què podrien tenir alguna cosa a dir: l’Ajuntament de Madrid (amb Begoña Villacís) i la Regió de Múrcia (María José Ros). Les dues candidates reivindiquen que poden ser claus per donar suport als candidats del PP perquè no depengui de Vox. El principal obstacle de Ciutadans és no arribar al mínim de paperetes requerit per obtenir representació: el 5% dels vots per a les municipals i el 3% o el 5% en les autonòmiques, segons la comunitat. Feijóo ha aprofitat aquesta circumstància dient als votants taronges que optin pel PP.
DECISIU.
«¡Quina cara de vicepresident li està quedant a Juan García-Gallardo!», va sentenciar Santiago Abascal després de les últimes eleccions a Castella i Lleó, el febrer del 2022, al veure que els vots de Vox eren essencials perquè governés el PP. I així va ser: el partit d’extrema dreta va exigir, per primera vegada, entrar en un govern autonòmic. Després d’aquesta prova pilot, el líder de la formació ultra ha assegurat que no donarà cap «xec en blanc» als conservadors a les comunitats on els seus escons siguin indispensables. La condició serà formar part dels executius. En una campanya en què
Si totes les eleccions autonòmiques tenen una lectura nacional, en el cas d’Unides Podem les arestes són infinites. La sensació dels morats després de dues setmanes de campanya és «positiva», malgrat que tots els seus dirigents no han parat de denunciar, una vegada i una altra, els continus intents de