Prova de foc per a tots els líders
La Comunitat Valenciana s’erigeix com un dels bastions clau, tant pel seu poder territorial com per la seva capacitat d’anticipar el que pot acabar passant a les generals del desembre.
Quan avui es tanquin les urnes no només s’haurà segellat el futur per als quatre pròxims anys de 12 comunitats autònomes i tots els municipis a Espanya. Els resultats tindran també una especial repercussió en la política nacional, perquè a finals d’any els ciutadans seran cridats de nou a votar per a les eleccions generals al Congrés dels Diputats. Les dinàmiques internes dels partits o la visió que es tingui dels líders nacionals es juguen en aquests comicis. Aquí teniu els sis aspectes que cal analitzar per saber l’abast d’aquestes eleccions.
1
Tots els ulls a València. No hi ha cap comunitat més important en disputa que la valenciana. Les eleccions no només determinaran el poder territorial, sinó que també suposen un avançament de les generals del desembre. I l’estat d’ànim dels dos principals partits dependrà en bona mesura del que passi en l’autonomia que simbolitza els escàndols de corrupció del PP. L’actual president autonòmic, el socialista Ximo Puig, no només depèn de si mateix per aconseguir un tercer mandat. El PSOE creu que aconseguirà més vots que fa quatre anys, però sense un bon resultat de Compromís, que acusa la marxa de Mónica Oltra, i Podem, que lluita per tenir representació, serà impossible conservar la Generalitat.
Que el PP recuperi València és determinant per al relat postelectoral d’Alberto Núñez Feijóo, però per aconseguir-ho tampoc ho té fàcil. El líder conservador haurà de decidir com gestiona la negociació amb Vox, sempre complicada, perquè en aquesta autonomia presenta com a cap de llista Carlos Flores, condemnat per violència masclista contra la seva dona. Dirigents populars donen per fet que Vox reclamarà ostentar conselleries en un Govern de coalició i els de Feijóo asseguren que no poden acceptar que entre els seus representants hi hagi Flores.
2
Els grans feus socialistes. El PSOE governa nou de les dotze autonomies que tenen cita amb les urnes. Els socialistes aspiren a revalidar el poder en totes, però no atorguen la mateixa importància a cada un dels territoris. A la Rioja, per exemple, assumeixen que les seves possibilitats són baixes. El partit de Pedro Sánchez se centra sobretot, sense comptar el País Valencià, en Castella-la Manxa, Extremadura i Aragó.
En les dues primeres, els socialistes aposten sens dubte perquè Emiliano García-Page i Guillermo Fernández Vara tornaran a ser elegits. El manxec té més possibilitats de revalidar la seva majoria absoluta que l’extremeny, que en tot cas no hauria de tenir problemes per continuar com a president gràcies al resultat de Podem. A l’Aragó, en canvi, hi ha més elements en joc, a causa de la fragmentació política en aquesta autonomia. El PSOE conté aquí la respiració.
3
Primera prova per a Yolanda Díaz. Ni Yolanda Díaz ni Sumar es presenten a les eleccions autonòmiques i locals, però això no evitarà que els resultats d’Unides Podem i d’altres formacions, com En Comú Podem, Más Madrid o Compromís, siguin vistos com un reflex de l’estrebada de la vicepresidenta segona. La també ministra de Treball va voler salvaguardarse en aquests comicis i llançar el seu projecte de cara a les generals de finals d’any. Tanmateix, els seus moviments en els últims mesos, amb fortes discrepàncies amb Podem, i la seva implicació en la campanya la col·loquen com a corresponsable dels resultats.
Caldrà prestar atenció a l’èxit o fracàs d’Ada Colau, la principal protegida de Díaz durant la campanya; al candidat a la Generalitat valenciana d’Unides Podem, Héctor Illueca, i al de Compromís a l’alcaldia de València, Joan Ribó; i a com queda Unides Podem i Més País a la Comunitat de Madrid. La força autonòmica d’Unides Podem serà clau de cara a la negociació amb Sumar.
4
Els equilibris interns del PP. Isabel Díaz Ayuso surt a buscar la majoria absoluta després del triomf devastador dels comicis del 2021, que la va deixar molt a prop, però ostatge de Vox. La presidenta de la Comunitat de Madrid demana un suport massiu per no haver de dependre de la ultradreta, que li va tombar els Pressupostos per al 2023.
Ayuso vol aquesta absoluta per governar més còmodament, però també per igualar en pes intern Juanma Moreno, president de la Junta d’Andalusia, que va treure aquesta majoria a les urnes l’any passat. Tots dos són els dos dirigents més ben posicionats al PP si fos necessari activar la successió de Feijóo. Aquell moment podria arribar després de les eleccions generals de final d’any, si el polític gallec no aconsegueix desbancar Pedro Sánchez.
També correrà tinta si Ayuso aconsegueix l’absoluta a Madrid i Feijóo no aconsegueix que els seus candidats recuperin la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa o Extremadura. El líder del PP necessita demostrar que l’‘efecte
Feijóo’ és més que una expressió dels especialistes en enquestes.
5
Vox mesura la seva relació amb el PP. La tendència de Vox a les enquestes és a la baixa. L’arribada d’Alberto Núñez Feijóo l’abril del 2022 i el fracàs a les eleccions andaluses del juny passat, on el seu poder és irrellevant davant la majoria absoluta del popular Juanma Moreno, van deixar la formació d’extrema dreta en una tendència decreixent. Ara, els de Santiago Abascal busquen ser indispensables en mitja desena de comunitats perquè governi la dreta i exigir entrar als executius autonòmics.
Els seus resultats seran un símptoma de la prova de força que continua mantenint el partit i quin serà el paper que puguin exercir amb vista a les eleccions generals.
■