Sánchez vs. Feijóo

No són les primeres eleccions que Alberto Núñez Feijóo afronta com a líder del PP, però sí les que marcaran si guanya o perd contra Sánchez i les que dilucidaran quines opcions té d’estrenar-se a la Moncloa. La campanya es tanca amb escàndols per presumpta compra de vots que afecten els dos partits, però el PP ha forçat que el dit acusador assenyali el PSOE atiant la tupinada –com havia fet dies abans amb ETA– per entelar els anuncis del Govern amb els quals Sánchez

buscava guanyar el duel. Al possible frau s’acolliran aquells que no els satisfaci l’escrutini del 28M i fins i tot hi ha polítics que aventuren que alguns perdedors pretenen ventar que les eleccions no han sigut legítimes.

Feijóo ha conviscut la quinzena amb les visceralitats d’Isabel Díaz Ayuso, intentant que no obstaculitzin la suposada estratègia de «moderació» amb què vol remuntar tot Espanya. Però Ayuso competeix en radicalitat amb Vox per guanyar amb majoria absoluta a Madrid mentre que Feijóo tem quedar lligat a l’extrema dreta. Els ultres poden tenir la clau perquè el PP es quedi amb el comandament de diverses autonomies, fins i tot per arrabassar al PSOE la plaça més cotitzada, el País Valencià. Aquest és el motiu de les constants apel·lacions de Feijóo al «vot útil» amb què aspira a unir l’antisanchisme sota les sigles que representa. El repte del PP ja no és redirigir al seu favor la fuga de Cs, sinó que rau en la seva capacitat d’atracció dels votants de Vox per no dependre dels ultres.

Sánchez necessita guanyar a Barcelona i, a la resta d’Espanya,