Cuba es prepara per incorporar el ruble a la seva soferta economia
▶ L’illa adopta el sistema MIR, que permet convertir la moneda russa en pesos cubans des dels caixers automàtics
Seixanta anys enrere, en un altre món, el de la Guerra Freda, Fidel Castro es disposava a concloure un viatge de 38 dies per la Unió Soviètica. El líder cubà va visitar Moscou per tal de reencarrilar les relacions polítiques, militars i comercials, lesionades durant la Crisi dels Míssils. Castro va posar amb Nikita Khrusxov al mausoleu de Lenin. Les mans de tots dos van segellar una relació que es va fer miques amb la dissolució soviètica, el 1991, i que, mitjançant Vladímir Putin, amb un nou conflicte armat de rerefons, troba una exhausta Cuba una altra vegada oberta a reprendre-la amb intensitat. L’ús del ruble a l’illa es presenta com l’indici més eloqüent d’aquesta aliança.
Els caixers automàtics han començat a acceptar les targetes del sistema de pagament MIR, corrent al Vietnam i Corea del Sud i altres exrepúbliques soviètiques, que permet convertir la moneda russa en pesos cubans. El MIR va ser creat el 2014, com a resultat de les sancions que va enfrontar Rússia després d’haver-se annexionat la península de Crimea.
«Cuba és el nostre soci clau i aliat de confiança a la regió d’Amèrica Llatina i el Carib», va dir el vicepresident del Govern rus, Dmitri Txernixenko, i va confiar que, «en un futur molt pròxim», aquestes targetes podran ser utilitzades «en botigues, cafès i restaurants» de l’illa. La utilització ve de la mà d’un sentit pràctic: la presència de milers de turistes russos a les seves platges.
La crisi econòmica cubana seria molt més aguda i impredictible si no comptés en aquests mesos, com ha reconegut el mateix president Miguel Díaz-Canel, amb l’assistència russa en diferents nivells. L’Havana ha pagat aquests subministraments d’aliments i energia amb una mica més que una voluntat de cancel·lar el deute a futur: el seu silenci davant la invasió a Ucraïna.
En aquest context va aterrar a la capital cubana una delegació de funcionaris i homes de negocis. El propòsit de la visita ha sigut analitzar les possibilitats del capital rus d’invertir en sectors de l’economia com l’agroalimentació, la tecnologia, i, fins i tot, el comerç minorista. També s’ha discutit l’obertura de tres bancs russos.
Condicions especials
Segons el ministre de Comerç Exterior de Cuba, Ricardo Cabrisas, l’horitzó d’«expectatives» s’ha ampliat de manera significativa després de la trobada que van tenir a Moscou Putin i Díaz-Canel, el novembre del 2022. Després d’aquest viatge, va arribar a l’Havana Boris Titov, un empresari pròxim a Putin. L’abril passat hi va haver el ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov. Tivov va tornar a la més gran de les Antilles dies enrere amb una variada comitiva.
Aquest flux de visites és el que, d’acord amb Cabrisas, ha creat les condicions perquè les empreses russes tinguin d’ara endavant «una participació efectiva en els plans de desenvolupament econòmic i social de Cuba». D’acord amb Serguei Baldin, representant comercial de Rússia a l’illa, l’intercanvi bilateral de l’any passat va ser de 451 milions de dòlars, majoritàriament favorable a Moscou. El volum de negocis, va precisar el vicepresident Txernixenko, s’ha multiplicat durant els primers mesos d’aquest any.
«Continuem brindant un suport humanitari als nostres amics cubans: al febrer es van entregar 25.000 tones de blat i es firmarà un contracte per al subministrament gratuït de 14.500 fanals que il·luminaran els carrers de l’Havana», va informar Txernixenko.
Ajuda providencial
Aquestes paraules han sonat com música celestial a orelles de DíazCanel i la cúpula del governant Partit Comunista. El mateix president va reconèixer la magnitud dels desafiaments que enfronta el Govern i que són font d’un arrelat malestar social.
Díaz-Canel sol posar l’accent en els efectes de les sancions dels Estats Units. La «lògica imperialista agressiva», com l’ha definit, converteix el 2023 en «un any difícil». Nacions Unides calcula que Cuba importa prop del 80% del menjar que consumeix, i mai és suficient. Això provoca inflació, escassetat i expansió del mercat negre.
■
Díaz-Canel ha reconegut que la crisi cubana seria pitjor si no comptessin amb l’ajuda de Moscou