Erdogan surt com a favorit en la segona volta de les presidencials
▶ Els suports de la ultradreta i l’escassa factura que li hauria passat la gestió del terratrèmol milloren les perspectives del dirigent islamista
Turquia elegeix aquest diumenge el seu president per als pròxims cinc anys en una històrica segona volta electora. Fa no més de dues setmanes, tot indicava que el candidat d’esquerres a l’oposició, Kemal Kiliçdaroglu, aconseguiria la victòria sense necessitar una segona votació, però la realitat va capgirar les enquestes i l’actual president Recep Tayyip Erdogan es va imposar amb prop de cinc punts percentuals tot i que sense arribar al mínim per concloure l’elecció. Ara, altres candidats han anat anunciant els seus suports i dibuixant amb creixent detall el futur del país.
Aquest dimecres el cap del Partit de la Victoria, Ümit Özdag, va declarar el seu suport al socialdemòcrata Kiliçdaroglu. «Com a Partit de la Victoria hem decidit recolzar Kiliçdaroglu en la segona volta», va dir el líder del partit filofascista i ultranacionalista en roda de premsa després de reunir-se a Ankara amb Kiliçdaroglu. De la mateixa manera, dilluns, el seu fins ara aliat polític i candidat d’Aliança Ancestral, l’ultranacionalista Sinan Ogan, va declarar el seu suport a Erdogan. Ogan, antic diputat de l’ultradretà Partit del Moviment Nacionalista (MHP) va obtenir el 5,28% en la primera ronda i la formació d’Özdag es va quedar en poc més del 2%. Aquests nous suports podrien acabar de decantar la balança per a l’actual president.
Guerra per conquerir vots
L’oposició busca vots per tot arreu per portar el dirigent socialdemòcrata i laic a la victòria en la segona volta de diumenge malgrat que surt en desavantatge. Un dels sectors on busquen els vots és entre les dones, en especial les mestresses de casa, la base del suport d’Erdogan. El seu suport entre el col·lectiu va aconseguir el 60% en les eleccions del 2018, segons una enquesta d’Ipsos, gairebé vuit punts més que la seva votació nacional.
Repatriació de refugiats
Kiliçdaroglu ha promès també organitzar la sortida del país dels refugiats, un dels punts calents que caldegen l’ambient polític turc actualment i que li ha valgut el suport d’Özdag. «Si no voleu preocupar-vos quan la vostra filla surti al carrer, si voleu enviar el vostre fill al supermercat sense perill a les 21.30 de la nit, doneu suport als polítics que enviaran 13 milions de sol·licitants d’asil a la seva pàtria i voteu Kiliçdarolu», va dir Özdag quan va mostrar el seu suport al candidat opositor. Les xifres de refugiats no són ni de lluny tan altes al país, però el racisme s’ha convertit en una de les principals cartes de l’oposició per restar popularitat a Erdogan.
Erdogan, en canvi, no s’ha mostrat tan radical amb la immigració tot i que sí que ha evidenciat la seva intenció de tornar gran part dels refugiats sirians al seu país. En aquest sentit, el mandatari va revelar que durant la seva trobada amb Ogan, en la qual assegura que no va fer cap concessió per comptar amb el seu suport, es va abordar el procés de repatriació de refugiats sirians i va xifrar en 450.000 el nombre de sirians que han tornat a casa en els últims mesos. «Treballem per garantir el seu retorn segur», va argumentar Erdogan.
Per contra, l’habilitat d’Erdogan per mantenir-se fort a les zones afectades pel terratrèmol, el sud del país, pot ser també clau en la seva victòria. Erdogan va aconseguir guanyar-se el vot dels electors de les regions afectades en la primera volta prometent-los cases noves per a principis de l’any vinent. Malgrat la demora dels serveis de rescat després del sisme i l’ensorrament de milers d’immobles amb els seus ocupants dins, l’experiència del president i el poc accés de la població rural a la informació i els mitjans crítics amb el Govern fa que molts continuïn apostant per Erdogan.
Dos escenaris de futur
En funció del resultat de les eleccions d’aquest diumenge, Turquia pot esperar dos escenaris diferents. En cas de revalidar Erdogan el poder per cinc anys més, els espera probablement als turcs un control més gran de les institucions estatals i els mitjans de comunicació i una repressió més gran de la dissidència. És probable que la inflació es mantingui alta a causa de la seva preferència pels tipus d’interès baixos, i en el pla internacional, podria continuar oposant-se a l’ingrés de Suècia en l’OTAN i presentar-se novament com a mediador entre Ucraïna i Rússia.
Kiliçdaroglu i els seus aliats en canvi han promès que en cas de guanyar la presidència, revertiran el sistema presidencialista imposat per Erdogan per tornar el poder Executiu al primer ministre i relegar el president a un mer càrrec institucional. L’oposició pretén suprimir el dret de veto del president, reduir els vincles del càrrec amb els partits polítics i fer que pugui ser elegit cada set anys. La seva coalició ha assegurat que se centrarà a reduir la inflació al 10% i enviar a casa 3,5 milions de refugiats sirians. Kiliçdaroglu ha manifestat en ocasions la seva voluntat de rellançar el llarg procés d’adhesió de Turquia a la Unió Europea i restablir la «confiança mútua» amb els Estats Units, després d’anys de relacions tenses durant el mandat d’Erdogan.
■
El rival d’esquerres del president ha promès expulsar del país milions de refugiats
La crisi econòmica, el futur dels refugiats i la gestió del terratrèmol han dominat la campanya