L’abstenció polaritza Barcelona

Les últimes enquestes publicades i no publicades indiquen que la participació en les eleccions d’avui a Barcelona pot ser set o vuit punts inferior a la del 2019. L’actual alcaldessa ho va ser amb una mica més de 150.000 vots, sobre un cens d’aproximadament un milió d’electors. Això no la deslegitima, però explica la percepció que s’ha mantingut al llarg d’aquests quatre anys que les seves propostes generaven un gran rebuig social. El seu discurs és que aquesta sensació era responsabilitat dels lobbies i dels mitjans que, segons aquest espai polític, estem al seu servei. Però la realitat és que 8 de cada 10 barcelonins amb dret a vot no la van votar i la seva manera de governar tampoc ha buscat el consens. Per això, els seus electors estan més que satisfets i li renovaran massivament la confiança. Llavors la participació va superar el 66%. Ara pot ser que no arribi al 58%, vuit punts menys que, en vista de la mobilització de l’espai polític de Colau i de Trias, en poden col·locar un de tots dos en primer lloc amb bastants menys d’aquests 150.000 vots i donar entrada a Vox al consistori. Collboni, Maragall i Sirera poden ser les víctimes de l’abstenció.

L’abstenció massiva genera, a una ciutat com Barcelona, una polarització del mapa polític que no es correspon amb la realitat social. I que impedeix la realització de molts projectes que no són de blanc i negre, sinó d’un gris tan avorrit com enriquidor. Passi el que passi aquesta nit, Barcelona necessita consens i l’alcaldia té un plus per generar-lo i mantenir-lo. Si repeteixen Trias o Colau, ho haurien de fer amb un altre tarannà al que han demostrat en la campanya electoral. I està en mans dels indecisos donar l’oportunitat a un altre candidat que hagi fet gala d’això. Certament, la polarització mobilitza els extrems però deixa com a herència una governació poc desitjosa de generar amplis acords, que és el que necessita la Barcelona que vol obrir camí sense renunciar a allò que l’ha fet com és.

■