Temporada alta de FOMO

Avís a navegants (en línia): hem entrat de ple en l’època de l’any en què és recomanable sortir de totes les xarxes socials si un no vol acabar patint la síndrome d’estar-se perdent experiències gratificants. FOMO, se’n diu: fear of missing out. I no és poca cosa. De fet, està considerat una patologia pels efectes que genera sobre l’autoestima i la concepció de les pròpies experiències viscudes. N’hi ha que acaben concloent que la seva vida és trista i avorrida.

La temporada alta va començar amb l’inici de la gira de Bruce Springsteen a Barcelona, va continuar amb els concerts d’Elton John, dilluns i dimarts, i comença a fer-se insuportable amb els quatre concerts de Coldplay. En aquest últim cas, se n’han venut dues-centes mil localitats, dos-cents mil espectadors que potencialment pujaran alguna imatge del concert de Coldplay a les xarxes socials. No en sé gaire, de l’algoritme d’aquestes xarxes, però és fàcil que aquestes imatges acabin apareixent al teu perfil mentre passes l’estona ajagut al sofà de casa amb la desagradable i creixent sensació que la teva vida no és prou divertida. I probablement també per això, el dia que vagis a la Patum, d’aquí quatre dies, o surtis amb barca a navegar, acabaràs penjant una fotografia per compartir-la amb tots els teus seguidors. Perquè ja sabem que en aquesta vida-aparador és fonamental poder dir «jo hi vaig ser». No dir-s’ho a un mateix, sinó dir-ho a tothom.

Hi ha graus i graus de FOMO. És més accentuat en gent jove o en construcció, com tot, però si et passa, apaga, desconnecta de les aplicacions i recorda que segurament has estat tu qui ha triat passar la tarda al sofà de casa perquè és el que et venia més de gust. Si no hi ets, segurament és perquè no hi vols ser.

Ara vindran el Primavera Sound, el Vida, Beyoncé, el Cruïlla, el Sónar i les vacances d’estiu amb la proliferació de peus nus sobre aigües transparents o postes de sol màgiques a bord d’una barca. Tanqueu les apps i aparteu les criatures.

■