La jutge deixa a un pas de judici el clan Jodorovich per blanqueig
La magistrada posa fi a la investigació sobre els membres d’aquesta família, històricament vinculada al tràfic de drogues. La togada desvincula d’aquest cas l’excònsol honorari de Croàcia.
La jutge de Barcelona Miriam de la Rosa Palacios deixa a un pas del judici set membres del clan MonteroJodorovich, una família que la policia vincula històricament al tràfic de drogues i les arrels de la qual són a la Zona Franca, per presumpte blanqueig de capitals i altres delictes, segons la interlocutòria a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Els Mossos atribueixen als acusats el blanquejament d’1,2 milions d’euros a través de negocis variats, com la compravenda de vehicles i cases, la construcció d’una màquina per extreure oli de marihuana que es cultivava a Mali, l’explotació de bars en camps de futbol de barriada i la participació en un restaurant.
La magistrada posa fi a la investigació sobre els membres d’aquesta família i, sobretot, de Simón Montero Jodorovich, president de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (i ha donat trasllat al fiscal perquè presenti, si ho considera oportú, l’acusació. La togada arxiva el cas per a quatre persones, entre les quals hi ha Juli César Barcena San José, excònsol honorari de Croàcia a Barcelona, a qui exculpa totalment perquè no va cometre cap delicte. En canvi, manté la imputació de dos excònsols més: el de Mali, José Luis López; i el d’Albània, Josep Maria Calmet.
La resolució afirma que Montero «va incorporar» al «tràfic legal» béns obtinguts en la comissió de delictes contra la salut pública (tràfic de drogues) previs, a fi de «disfrutar jurídicament» sense ser sancionat, alhora que va col·laborar amb altres investigats i membres de la seva família perquè portessin a terme la mateixa acció. Per fer-ho, precisa la jutge, «va crear un entramat de societats i contractes que no s’ajusten a la realitat i que perseguien dificultar una possible investigació» sobre l’origen dels béns.
Comptes, empreses i diners
La magistrada remarca el «nombre significatiu» de comptes corrents i empreses que utilitza aquest clan i les operacions que fan de «manera reiterada», en «moltes» ocasions entre si i «sense seguir una lògica mercantil aparent». Incideix en els «abundants imports en efectiu» detectats i que algunes de les companyies investigades no tenen cap activitat i estan administrades per «mers» testaferros.
Aquesta operativa, segons la jutge, «dificulta seguir el traçat» dels diners que es mouen d’unes persones a d’altres o entre les empreses. L’«entramat» és de tal envergadura que hi ha societats que en posseeixen, al seu torn, altres de mercantils i, fins i tot, es concedeixen préstecs, intervenen en negocis immobiliaris sospitosos i s’atribueixen ingressos que no existeixen, sinó que són «injeccions de diner negre».
A més a més, recalca, s’han constatat operacions en les quals s’oculta la persona que realment intervé en la contractació, com la compra d’una embarcació i en el negoci de la màquina per extreure oli de marihuana. Per a la instructora, aquesta actuació es pot qualificar d’«opacitat» i està dirigida a obstaculitzar la detecció de la titularitat del patrimoni. La interlocutòria ressalta que «la lògica apunta» al fet que el que es pretenia amb aquesta màquina era «aconseguir substància estupefaent de manera ràpida per distribuir-la posteriorment».
■