30.000 barcelonins fan reformes als seus pisos cada any
Els propietaris han reactivat en la postpandèmia les seves obres domèstiques, que ja superen els nivells del 2019 malgrat el dèficit de professionals i l’encariment dels materials d’obra.
Ho saben els que estan demanant pressupostos per renovar el lavabo o la cuina, però també ho imaginen els que ensopeguen amb una saca de runa cada dos passos a Barcelona. La ciutat ja supera anualment el volum de reformes domèstiques del 2019, però a més altres circumstàncies animen el procés de redecorar moltes vides: les dades rècord de compravenda de vivenda del 2022, la decisió de no mudar-se perquè les hipoteques són més inaccessibles i s’opta per millorar el confort de l’actual pis, l’escassetat d’obra nova o la importància de la qualitat de vida a la llar des de la pandèmia.
Moltes intervencions domèstiques de tipus estètic o de poc pressupost no passen per l’estadística municipal perquè per la seva simplicitat molts veïns no les consideren pròpiament obres i no es notifiquen al consistori: retocs de pintura, instal·lació d’algun paviment laminat, renovació de mobiliari...
El que sí que es pot quantificar objectivament són les intervencions englobades en els assabentats i en els comunicats d’obres menors, obligatoris en l’àmbit que afecta l’interior de les vivendes. Les primeres (només cal notificar-les telemàticament, sense cost), afecten millores com canvis en la instal·lació d’electricitat, aigua, parquets, pintures, demolició de rajoles, arranjaments d’esquerdes, fusteria i altres. Les segones són per a reformes que afecten la distribució però no en modifiquen l’estructura ni toquen parets mestres.
En aquests dos apartats la ciutat va registrar el 2021 un total de 29.969 sol·licituds, en plena eclosió després de l’aturada forçosa del 2020, i per sobre de la prepandèmia. L’any passat van serne 29.336, i en els tres primers mesos d’aquest any se n’han registrat 7.526. L’afectació de la inflació en el preu dels materials ha influït en una petita desacceleració. També ho ha fet la demanda més elevada que l’oferta de paletes, lampistes, instal·ladors de pladur i de terres..., en molts casos amb setmanes d’espera per agafar noves feines.
Falten professionals
Part dels professionals del gremi van canviar de sector o van tornar als seus països d’origen durant la crisi sanitària. Alguns ho han reprès, però la conjuntura torna a ser procliu a l’intrusisme i als treballadors amb poca formació.
Fonts de l’àrea municipal d’Ecologia i Urbanisme recorden que les tramitacions es van aturar durant mesos el 2020 fins que es va aixecar la suspensió d’aquesta activitat per la pandèmia. Ràpidament la demanda es va posar al dia amb vigor i s’ha mantingut estable des d’aleshores. En el marc d’aquest tragí, l’ajuntament porta a terme tasques d’inspecció i control. Fins al punt que des del 2022 s’han dictat 3.846 ordres de restitució d’obres per adequar-les a la legalitat.
A més de la reforma que es fa per viure millor, l’efecte en la seva revalorització i posterior comercialització és evident. I pot figurar entre les causes que intervenen en l’augment del preu mitjà.
Més valor de mercat
Un estudi realitzat per la consultora especialitzada Gesvalt juntament amb la plataforma immobiliària Casavo sobre la rehabilitació de vivendes a Madrid i a Barcelona destaca que un 85% de l’actual oferta en aquesta última ciutat ha encaixat alguna modificació.
Estimen que hi ha una diferència mitjana de 1.161 euros per metre quadrat entre una vivenda completament reformada i una sense reformar a la capital catalana. Afegeixen que, de mitjana, les vivendes completament remodelades tenen un valor un 42% superior. I com a exemple, al·ludeixen a un pis de 90 m2, que podria incrementar el seu valor en més de 100.000 euros després de la cirurgia. Per a una intervenció parcial, l’augment de valor d’aquest pis pot ser de 47.520 euros.
És més, una reforma de caràcter integral pot deixar una vivenda només un 7% de valor per sota d’una de nova, tot i que a Gràcia, les Corts i Nou Barris la diferència encara és menor. Al costat contrari, un pis no reformat arriba a ser un 42% més barat, malgrat tenir els mateixos metres, que un d’obra nova al districte de Ciutat Vella, seguit de prop per SantsMontjuïc (40%).
El director del servei d’instal·lacions de Leroy Merlin, José María Gil, explica que venen més material per a reformes de cuines, banys i canvi de portes i de fusteria exterior de les vivendes. En paral·lel, el fort increment de venda de rajoles, climatització i calefacció apunta a aquestes millores que molts barcelonins estan fent per fases a mesura que s’ho poden permetre.
■
La inflació i el sobrecost dels materials estan frenant part de les obres Un rentat de cara integral revaloritza un 42% de mitjana el preu de venda d’una vivenda