Classificacions
Es va haver d’esperar massa en aquest Giro per veure un dia d’enorme ciclisme, una jornada per recordar i fer justícia a un ciclista gegant anomenat Primoz Roglic, castigat sempre per la mala sort; per caigudes, per avaries i per una circumstància que molt pocs corredors haurien superat. És molt dur perdre un Tour que tens guanyat, el 2020, a una etapa de París.
Roglic arribarà avui vestit de rosa als carrers de Roma després de sentenciar en la contrarellotge final un Giro tan avorrit com fantàstica va ser la cronoescalada final en la qual li va treure 40 segons a Geraint Thomas per noquejar-lo i prendre-li el liderat. Per només 14 segons, però suficients per afegir la ronda italiana a un palmarès alegrat fins ara pels tres triomfs que atresora en la Vuelta.
Mai se sabrà què hauria passat si 20a etapa
1. Primoz Roglic (Esl/Jum) ...... 44.23 m 2. Geraint Thomas (GBr/Ine) ...... a 40 s 3. João Almeida (Por/UAE) ......... a 42 s 4. Damiano Caruso (Ità/Bah) ...... a 55 s 5. Thibaut Pinot (Fra/Gro) ........... a 59 s
General
1. P. Roglic (Esl/Jum) ........... 82.40.36 h 2. Geraint Thomas (GBr/Ine) ...... a 24 s 3. João Almeida (Por/UAE) ..... a 1.15 m 4. D. Caruso (Ità/Bah) ............. a 4.40 m 5. Thibaut Pinot (Fra/Gro) ...... a 5.43 m la covid no hagués tombat Remco Evenepoel i tampoc què hauria passat si Roglic no hagués caigut la setmana passada i hagués hagut de pedalar fins a les Dolomites afligit per l’accident. Thomas va córrer com ho sap fer. És un ciclista a la defensiva, com ho era Cadel Evans. Tots dos van guanyar un Tour, evidentment, però mai van tenir en les seves victòries un corredor tan tossut com Roglic, malgrat que amb prou feines ataqués en aquest Giro, segurament a causa de les seqüeles de la caiguda i a un recorregut dissenyat amb una bena als ulls.
I si no va atacar és perquè sabia que ho havia de donar tot en una cronoescalada final salvatge, inhumana, amb trams de formigó per la qual va decidir pujar amb un grup (plat i pinyó) creat per a bicis de gravel mentre que Thomas n’escollia una de tradicional, lleugera, amb la qual les figures solen afrontar les jornades d’alta muntanya.
La mala sort tradicional
Va ser el Roglic a qui gairebé torna a sepultar la seva mala sort tradicional. Quan Thomas començava a cedir, quan se sabia que una victòria o una derrota estava en segons, li va sortir la cadena. Veure-ho per creure-ho. Per una vegada va deixar fora de combat la malastrugança que el persegueix, com la que el va tombar l’any passat quan lluitava per la Vuelta amb Evenepoel.
Animat per centenars d’eslovens, amb la frontera a tot just cinc quilòmetres de la cronoescalada, va superar els obstacles gràcies a una exhibició que serà l’única cosa bona que es recordarà d’aquest Giro d’aquí uns anys.
■