28M a la Gran Barcelona
Aquestes són les qüestions que decidiran les alcaldies a les ciutats metropolitanes, des de les urbs del Baix Llobregat fins al Maresme, passant per les del Barcelonès i el Vallès.
Cornellà Reactivar projectes paralitzats Sabadell Primera residència pública L’Hospitalet El PDU i el cas Consell Esportiu Santa Coloma Reincidència delinqüencial a la ciutat Terrassa Pla de reactivació econòmica Badalona Un mandat amb tres alcaldes Sant Cugat Emergència habitacional de la covid Mataró Ocupacions i problemes de seguretat
Cornellà de Llobregat, tretzè municipi més poblat de Catalunya amb 89.300 habitants, és el segon gran bastió socialista a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els efectes socioeconòmics de la pandèmia han sigut el gran repte de ciutat a què s’ha enfrontat en aquest mandat polític 2019-2023 la ciutat, una altra vegada al darrere de Santa Coloma de Gramenet, amb més proporció de població (24.400 ha-bitants, un
28%) resident en barris d’«extrema vulnerabilitat urbana», segons dades del 2017 de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona. En aquest sentit, la ciutat, que fins a finals de juliol va patir la pèrdua de gairebé 400 veïns a causa de la covid, va promoure a principis del 2021 un Pacte de Ciutat que va posar èmfasi en la pobresa i el benestar social i va aprovar un pressupost amb tres milions d’euros destinats a inversions per impulsar projectes paralitzats el 2020 pel coronavirus.
Després de les municipals del 2019, ERC i la Crida van mirar de formar un govern alternatiu al del PSC sumant els regidors de Junts i la llavors regidora de Podem Marta Morell, amb la idea de conformar un nou executiu quadripartit, però la iniciativa no va prosperar. Així, ERC i la Crida, diferenciats de l’espai comuns pels seus postulats independentistes, mantenen un pols constant amb el Govern municipal. En la línia d’altres ciutats, la pandèmia de la covid i la crisi econòmica derivada d’aquesta han condicionat el mandat. El juliol del 2020, l’alcaldessa Farrés ja xifrava en 22 milions d’euros l’impacte de la pandèmia a les arques municipals, cosa que suposava un 10% del pressupost. Malgrat això, alguns dels grans projectes de ciutat han començat a rodar, com l’arribada de la primera residència pública de la ciutat. Així, Sabadell també ha sigut elegida com a Capital de la Cultura Catalana el 2024.
L’Hospitalet de Llobregat és la segona urbs catalana més poblada, amb 264.657 habitants, i un dels grans bastions socialistes a Catalunya. El present mandat polític a l’Hospitalet ha estat marcat per tres grans qüestions de diferent magnitud: el confinament dels barris més densos de la ciutat en ple auge del coronavirus, que va ocasionar un Pacte de Ciutat de reactivació econòmica; el judi-cialitzat avenç del Pla
Director Urbanístic (PDU) que preveu el soterrament de la
Gran Via i la creació d’un pol d’activitat biomèdica; i el desenvolupament judicial de la investigació del cas Consell Esportiu, les primeres detencions del qual es van produir a mitjans del 2020 i del qual al cap de dos anys i després de l’abocament dels seus missatges de WhatsApp per part de la Policia, ha resultat l’arxivament de la causa contra l’alcaldessa Núria Marín.
Els reptes que han marcat les polítiques locals són els derivats de la pandèmia del coronavirus i els relatius a la seguretat, concretament a la reincidència delinqüencial. Pel que fa als perjudicis pandèmics, tots els grups municipals van consensuar un Pacte Local proveït d’una inversió de 15 milions d’euros (el pressupost municipal d’aquest 2022 és de 120 milions d’euros) per pal·liar els efectes de la recessió. Quant a la seguretat, l’acció més destacada va ser la creació d’una nova unitat policial (la USIR) per donar resposta al repunt de robatoris violents i l’aparició de patrulles justicieres durant el confinament de la covid. El «perfil seguretat» de Santa Coloma, ja actiu des de les municipals del 2019 amb l’impuls dels serenos, s’ha vist reforçat pel fet que la seva alcaldessa, Núria Parlon, passés a ser, el desembre del 2021, la nova secretària de Polítiques de Seguretat del PSC.
Terrassa és la tercera ciutat més poblada de Catalunya (223.011 habitants). La primera meitat del mandat polític va estar marcada per la pandèmia. D’una banda, el Ple municipal va arribar a un acord unànime per un Pacte de Ciutat postcovid enfocat en la reactivació econòmica, la cohesió social i el medi ambient. De l’altra, el consistori va crear un pla de xoc de 17 milions d’euros (el pressupost local d’aquest any és de prop de 280 milions), als quals posteriorment se n’han sumat d’altres de superàvit. La segona part del mandat, marcada pel «pas enrere» de l’alcalde Jordi Ballart, ara ja de tornada, per atendre el càncer del seu fill, ha estat vertebrat per l’entesa entre Tot per Terrassa i ERC a favor «del canvi». Com a balanç de mandat, els socis de govern han fet gala d’incloure els Drets Humans i els Objectius de Desenvolupament Sostenible en el programa de Govern.
La inestabilitat política de Badalona ha marcat l’actual mandat, en el qual hi ha hagut tres alcaldes diferents. En les últimes municipals, Albiol va sumar 11 regidors, i es va quedar a 3 dels 14 que atorguen la majoria absoluta. Aquest marge va permetre als grups d’esquerres maniobrar per establir un govern alternatiu i, després d’un ple d’investidura d’infart, el socialista Álex Pastor va conservar la vara de comandament gràcies al suport de
La Badalona Valenta (Guanyem i
ERC-AvancemMES), que va retirar la seva candidatura perquè Albiol no recuperés la vara. Pocs dies després, de manera unilateral, ERC va dissoldre la coalició amb Guanyem. Amb tot, el PSC va governar en minoria de la mà d’En Comú Podem fins al maig del 2020, quan Albiol va recuperar l’alcaldia en plena crisi per la covid. La seva aparició als Papers de Pandora va abocar l’oposició a una nova moció de censura, amb la qual Guijarro va passar a ser el nou alcalde.
Malgrat que Sant Cugat és el tercer municipi espanyol de més de 20.000 habitants amb més renda per habitant (21.122 euros), no és una excepció a la influència local de la pandèmia en aquest mandat polític. Per pal·liar els efectes de la crisi socioeconòmica del coronavirus, el Govern municipal va mobilitzar uns set milions i mig d’euros destinats essencialment a emergència habitacional (la ciutat té el lloguer més car de tota l’àrea metropolitana) i promoció econòmica. Un altre assumpte que transcendeix allò estrictament local és la condemna, el març d’aquest 2022, contra l’alcaldessa Mireia Ingla a pagar una multa de 500 euros setmanals per una pancarta dels presos independentistes al consistori, després d’una altra sentència prèvia arran d’una denúncia de Ciutadans. Fa un parell de mesos, el jutge que porta el cas va demanar a Ingla que justifiqués la retirada definitiva de cartells.
Amb un executiu format pel PSC i els Comuns, el mandat a Mataró ha estat marcat per les conseqüències de la crisi provocada per la pandèmia, que va obligar a portar a terme diverses modificacions pressupostàries. L’ocupació de vivendes ha sigut una de les preocupacions recurrents (hi ha 40 intents cada mes, de mitjana), així com els problemes de seguretat: les últimes dades d’Interior mostren un increment d’un 32% dels fets delictius a la ciutat durant la primera meitat del 2022. Els petits furts, per exemple, van augmentar un 50% (de 741 a 1.096). També en el flanc de la seguretat, el mandat ha constatat diversos episodis de confrontació entre policia local i Govern municipal, amb un absentisme al cos (admès el 2021 pel mateix Govern) de fins a un 20%, arribant a l’extrem que la nit de l’11 al 12 de desembre del 2020 deixés de prestar-se el servei per falta de personal.