Ciutadà abans que polític
Màrius Díaz Primer alcalde de Badalona després de la Transició (1979-1983), sota les sigles del PSUC. Entre el 1984 i el 1988 va ser diputat al Parlament. El seu estil de gestió no va decebre. Era un home de reflexió àgil.
Mario Díaz Bielsa (Barbastre, 1933-2023) va ser badaloní entre el 1950, quan va emigrar a casa d’un familiar per estudiar Nàutica a la Universitat de Barcelona, fins al 1998, quan un cop jubilat va tornar a l’Aragó, a Bielsa, a les muntanyes de la seva joventut. El fet d’haver sigut el primer alcalde de Badalona des del restabliment de la democràcia, en el període 1979-1983, va impregnar la política local d’un estil de proximitat que encara s’enyora i la seva persona d’una admiració pública amb trets de mite.
A l’acabar els cursos teòrics de Nàutica va optar per no embarcar-s’hi i va orientar la professió cap a la mecànica i es va quedar a Badalona per crear el seu propi taller de muntatge de motors nàutics. El 1963 es va casar amb Teresa Lleal, mestra promotora de la innovació pedagògica i de Rosa Sensat, filla d’una bona família de la burgesia catalanista local, amb qui va tenir quatre fills. El 1970 el va fitxar l’empresa de motors de barcos Dámper Ibérica com a director de producció. Llavors ja col·laborava amb l’organització clandestina del PSUC i de CCOO, participava en entitats tapadores de la lluita democràtica, com Joventuts Musicals i va ser un dels fundadors de l’Associació de Veïns Centre de Badalona, motor de la lluita democràtica. També va ser fundador, el 1970, de la llibreria Al Vent, el primer nucli de difusió de cultura lliure a Badalona.
Quan, a finals de 1978, la direcció local del PSUC li va proposar encapçalar la candidatura municipal comunista no s’ho podia creure: «En vaig parlar molt amb la Teresa, era la meva guia, jo no em veia fent de polític, no era el que jo havia fet fins aleshores, però ella i tota la família em van animar a acceptar la proposta», em va reconèixer Mario fa pocs mesos. Arguments no faltaven: Mario era una persona d’origen immigrant, integrat en una família acomodada catalana, executiu d’empresa i activista cívic i cultural a Badalona, reconegut per les classes mitjanes i de fàcil entrada als barris de la ciutat. El seu caràcter facilitava les coses, al ser un home directe, amb moltes metàfores senzilles per fer entendre conceptes complexos, i traspuava bondat i honestedat. Així que va deixar el confortable lloc de treball per convertir-se en l’alcalde comunista de Badalona.
Sense vacil·lacions
El seu estil de gestió no va decebre: inspecció sorpresa a l’escorxador municipal per identificar anomalies sanitàries; gestions incisives en conselleries i ministeris per aconseguir recursos; es va enfrontar a la policia enviada pel governador Jorge Fernández Díaz per tancar TV Badalona; va desbloquejar el retard de l’obertura de l’Hospital de Can Ruti, plenament equipat, i arribava el primer al despatx a les vuit del matí. Era un home de reflexió àgil i acció ràpida: abans que s’acabés el debat sobre el tema s’aixecava per fer la gestió que convenia. Es deixava aconsellar, escoltava, però prenia decisions sense vacil·lar. En les municipals de 1983, la seva candidatura va augmentar els vots i el percentatge del 1979, però els 3.900 vots del candidat Antoni Barbarà, escindit del PSUC, el van fer quedar darrere del candidat socialista. Mario va continuar encapçalant el grup municipal del PSUC i ICV unes quantes legislatures més. Va ser diputat provincial i diputat del Parlament de Catalunya. En aquests àmbits d’acció política, Mario no es trobava còmode, la representació i el debat sense execució ni gestió de projectes no eren la seva principal competència, però va exercir disciplinadament fins a la jubilació. Havia anunciat que es retiraria a les muntanyes de la vall de Bielsa, on es va fer una casa amb les seves pròpies mans. Allà ha viscut fins als últims mesos de vida, lluny de la vida pública. El febrer del 2020 va ser nomenat fill adoptiu de Badalona.
■
Era un home directe, que feia servir metàfores senzilles per fer entendre conceptes complexos