Un futur més net i sostenible comença pel model energètic
Una taula rodona organitzada per EL PERIÓDICO i Endesa analitza els reptes i les oportunitats derivades de la descarbonització de l'economia
Catalunya té un repte majúscul per davant. Estem immersos en una autèntica revolució energètica, un canvi de paradigma a l'altura de la industrialització de mitjans del segle XIX. La transició verda és un pas endavant en matèria social i climàtica que comporta deixar enrere els combustibles fòssils, que actualment suposen el 76% de l'energia que consumim. I, per aconseguir-ho, té per objectiu descarbonitzar l'economia i aconseguir la neutralitat climàtica el 2050, tal com fixa l'agenda de la Unió Europea, a través de l'electrificació de tots els sectors: des de les nostres llars fins a les indústries.
Tot i que ja s'està avançant cap a aquesta meta, en el dibuix d'aquest futur queda molt camí per traçar. Des de l'electrificació de tots els sectors, l'impuls del vehicle elèctric i el replantejament del model de mobilitat, o el tancament de les nuclears, són molts els camps en els quals hem d'evolucionar perquè l'economia catalana sigui moderna, competitiva, justa i climàticament neutra. Tot això sense deixar de garantir el subministrament energètic, imprescindible per a una bona qualitat de vida i la competitivitat del teixit industrial, cuidant el territori i les comunitats locals i avançant cap a la independència energètica, que de moment és només del 10% a Catalunya. En definitiva, un desafiament majúscul que requereix la implicació de tots els sectors socials, des de la ciutadania fins al sector públic i privat.
Per debatre sobre l'estat actual de la transició energètica, els seus avantatges, i les assignatures pendents, EL PERIÓDICO va organizar dimecres, amb el suport d'Endesa, la taula rodona La transició energètica en
positiu. Moderada pel periodista Alberto González, va comptar amb la participació d'Enric Brazis, responsable de Relacions Institucionals d'Endesa a Catalunya; Moisès Bonal, responsable d'Estudis i Polítiques Sectorials de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec) i secretari tècnic de les comissions d'Economia i Fiscalitat i Energia de Pimec; Assumpta Farran, directora general d'Energia de la Generalitat de Catalunya; i Lluís Pinós, president de la Comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.
La primera en exposar la seva visió i estrenar la taula d'experts va ser Assumpta Farran, que a manera de paraigua de la resta de l'esdeveniment, va exposar els tres grans eixos que contempla l'administració pública quant al futur del model energètic: «Volem fer una transició justa, de forma ordenada i en equilibri amb el territori». Quant al model energètic català, Farran i Enric Brazis van coincidir a assenyalar la necessitat de combinar les grans infraestructures de generació elèctrica amb projectes més petits de generació local, amb menys impacte i capaços de causar un impacte positiu al territori i a les comunitats locals. «Ens equivocarem si cedim grans quantitats de terreny a empreses i fons d'inversió externs que generen energia renovable. Hi ha d'haver repartiment de beneficis amb el territori», va destacar la representant de la Generalitat, en referència no només a l'aspecte econòmic, sinó també al social. L'autoconsum, amb mesures com els sostres solars, completa el mapa de la generació elèctrica.
Amb el creixement de la generació renovable canvia el funcionament de la xarxa de distribució, una peça clau per al bon funcionament del sistema. Passem d'una xarxa connectada a grans centrals de generació a una generació distribuïda amb punts de menys potència. Per això, tal com va explicar Enric Brazis: «Estem digitalitzant la xarxa per saber-ne l'estat
en tot moment i la quantitat d'electricitat que estan generant, ja que canvien els fluxos d'electricitat de la xarxa». Tot això, per «construir un sistema que sigui segur, sostenible i assequible» a través de l'electrificació, tal com va explicar Brazis. Quant a la demanda, Lluís Pinós va posar el focus en la necessitat de comptar amb punts d'emmagatzematge d'energia i en l'aparició de figures com els agregadors de demanda elèctrica per a una flexibilitat més gran de la xarxa.
Tot i que, com va apuntar Pinós, «no tot és electrificable: hem de tenir en compte els biocombustibles, que acompanyaran l'electrificació». Biocombustibles com el biometà, a més de l'hidrogen verd. «Estem treballant amb el sector gasista i els productors de biogàs perquè el biometà es purifiqui i es pugui connectar a la xarxa de gas natural. Hi ha línies d'ajuda en aquesta direcció», va explicar Farran.
Els diferents factors s'enfoquen, a mitjà termini, a aconseguir la independència econòmica i a avançar cap a l'apagada nuclear per completar la transició energètica. Això sí, són imprescindibles les alternatives vàlides, ja que «la garantia de subministrament elèctric és necessària», segons va remarcar Moisès Bonal, amb la vista posada en la competitivitat empresarial.
Vehicle elèctric
El camí cap a l'electrificació de tots els sectors entronca amb el vehicle elèctric, un dels protagonistes de la trobada. El sector de l'automoció està treballant de la mà dels actors encarregats de l'electrificació per trobar vehicles amb les millors prestacions, punts de recàrrega ràpida i carregadors domèstics. L'objectiu de la feina conjunta és fer més atractiva aquesta alternativa de mobilitat, tal com van coincidir a afirmar els participants en la taula rodona. «Seran clau en el canvi del sistema», va afegir Assumpta
Farran. Els experts també van destacar un canvi en el model de mobilitat, apostant pel transport públic i el cotxe multiusuari.
Noves oportunitats
La segona part de la taula rodona va estar dedicada a les oportunitats que genera la descarbonització de l'economia. La transició energètica convergeix amb la voluntat d'avançar cap a la reindustrialització de Catalunya. «Hem de ser un país industrial», va sentenciar Farran, una intenció que requereix una infraestructura elèctrica a l'altura. Quant al teixit empresarial conformat per les petites i les mitjanes empreses, encara ha de superar algunes barreres per sumarse a la transició energètica, com el desconeixement sobre la transformació energètica, davant el qual hauran de sumar assessors energètics en la seva activitat diària, tal com va explicar Bonal.
El mercat laboral va centrar bona part del debat. En clau de present, tal