La Conferència de Munic es bolca en el rebuig a Putin
La dona de Navalni diu que «pagaran pel que han fet» i rep l’aplaudiment d’un auditori de líders mundials drets
La notícia de la mort de l’opositor Aleksei Navalni a la presó va sacsejar l’arrencada de la Conferència de Seguretat de Munic (MSC), on es van precipitar les denúncies contra la brutalitat del Kremlin, un clamor que va vorejar el plor davant la presència de la dona del dissident, Iúlia Navàlnaia. «[Vladímir] Putin ha de ser castigat per les atrocitats comeses contra el meu marit», va afirmar Iúlia Navàlnaia, convidada a pujar a la tribuna d’oradors de la MSC pel president d’aquest fòrum, Christoph Heusgen. Va ser una intervenció breu, fora de programa i intercalada en la llarga llista d’oradors, immediatament després de la de la vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris.
«Són notícies terribles, que rebem només a través de mitjans oficials. Putin i tot el seu entorn pagaran pel que han fet», va afirmar Iúlia Navàlnaia, lluitant amb les llàgrimes, després de rebre l’aplaudiment de l’auditori, dret, davant una dona convertida en símbol del coratge compartit amb el seu marit. Les seves paraules eren en al·lusió no només a les circumstàncies de la mort, encara per aclarir, sinó també al calvari patit pel seu marit, el rival més reconegut del líder del Kremlin.
El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va instar Moscou a «donar explicacions» sobre l’esdevingut. Pel president ucraïnès, Volodímir Zelenski, no hi ha necessitat de buscar més confirmacions, ja que és «òbvia» la culpabilitat de Putin. «Putin sempre mata, no pararà de fer-ho. Matarà a qui sigui, al meu poble o als seus opositors, per tal de mantenir-se en el poder», va afirmar
Zelenski, en una compareixença des de Berlín juntament amb el canceller Olaf Scholz.
Per la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, no hi havia dubtes a l’hora d’assenyalar-ne el responsable: la mort de Navalni és «l’ombrívola constatació del que són Putin i el seu règim», va afirmar des de la MSC, el fòrum muniquès que fins diumenge reunirà 180 líders, ministres i representants d’un centenar de països.
Especialment significatiu va ser el pronunciament de la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, per a qui la mort de Navalni «és un altre fosc recordatori del règim contra el qual estem lidiant». Kallas, contra qui Putin ha emès una ordre de crida i cerca, està entre els líders convidats a intervenir en la MSC.
«Que no hi hagi dubte...»
Per la seva banda, el president dels Estats Units, Joe Biden, també va culpar el president rus de la mort de Navalni. «Que no hi hagi dubte: Putin n’és responsable», va dir en una declaració a la Casa Blanca, en la qual va explicar que encara no s’han pogut confirmar les circumstàncies de la mort. «Ningú ha de ser enganyat, ni a Rússia, ni als EUA ni a cap lloc del món», va afegir el mandatari, que va acusar Putin de cometre «terribles crims sobre el seu propi poble» i sobre ciutadans d’altres països.
El president nord-americà va ser preguntat per unes declaracions del 2021, quan després d’una reunió amb Putin a Ginebra, en la qual va abordar el cas de Navalni, va assenyalar que havia «deixat clar» al president rus que, si el dissident moria a la presó a Rússia, s’enfrontaria a «conseqüències devastadores».
«Això va ser fa tres anys», va explicar ahir Biden. «Des d’aleshores s’han enfrontat a moltes conseqüències», incloses un gran nombre de sancions. I ara assegura que la seva Administració està contemplant què més es pot fer, estudiant un ventall d’opcions».
L’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN no té calendari definit per ser un país en guerra. Però Berlín i París van fer ahir un pas decisiu per garantir a Kíiv suport militar i financer durador, gairebé dos anys després de l’inici de la invasió russa. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va firmar amb el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, i amb el canceller alemany, Olaf Scholz, dos acords bilaterals de seguretat amb França i Alemanya. Aquests documents segueixen l’estela d’un altre pacte semblant ratificat al gener amb el Regne Unit.
Scholz i Zelenski van qualificar d’«històric» el seu acord bilateral. «No és un document o un compromís més, és la plasmació que no deixarem de recolzar Ucraïna», va afirmar el canceller socialdemòcrata, en una compareixença conjunta a la cancelleria alemanya. Després del seu pas per Berlín, el president ucraïnès va reproduir un exercici similar a París. El mandatari, que travessa un moment delicat després del cessament, la setmana passada, del popular Valeri Zalujni com a cap de les Forces Armades i les dificultats del seu Exèrcit a Avdíivka (Donbass), espera recollir avui més «És clar que desitgem que aquesta guerra brutal acabi aviat. Però lamentablement veiem com la Rússia de Putin no està disposada a una pau sòlida i duradora. I Ucraïna no pot esperar indefinidament», va concloure Scholz. Aquests viatges llampec a Berlín i París van prendre aires encara més rellevants, enmig de la commoció causada per la mort a la presó de l’opositor rus Aleksei Navalni. «Putin és un assassí», va dir Zelenski des de París.
Els acords entre Kíiv, Berlín i París es consideren un pas intermedi en el camí de la integració d’Ucraïna a l’OTAN. Preveuen suport militar, però no el compromís de defensa recíproca, com passa entre els membres de l’Aliança en virtut de l’article 5. Es tracta de la formalització del suport militar brindat des del febrer del 2022.
Biden assegura que el president rus «n’és el responsable» i que els EUA estudien «un ventall d’opcions»