Israel declara Lula «persona no grata»
Les conseqüències legals derivades de les polítiques i pràctiques d’Israel als territoris palestins ocupats i Jerusalem Est.
Es tracta que el tribunal emeti un «dictamen consultiu» no vinculant sobre el que podria denominar-se la història de la dominació israeliana a Palestina des del 1948, passant per les annexions posteriors a la guerra araboisraeliana del 1967 fins a l’actualitat a Gaza. És una petició aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el desembre del 2022 i mira per on, la convocatòria de les audiències ha sigut feta el 23 d’octubre del 2023, dues setmanes després de la irrupció i la massacre de civils per part de la milícia de Hamàs en terra israelià el 7 d’octubre del 2023.
Espanya exposarà la seva posició l’últim dia de les audiències, el dilluns 26 de febrer. Acudiran al tribunal el cap de l’assessoria jurídica internacional, un membre de l’advocacia de l’Estat i l’ambaixadora d’Espanya als Països Baixos, Consuelo Femenía Guardiola.
Testimoni emotiu
«És tan dolorós ser palestí avui. L’Estat palestí apel·la a aquest tribunal perquè guiï la comunitat internacional a complir la llei internacional. Acabar amb la injustícia i aconseguir una pau justa i duradora, perquè ens porti a un futur en el qual els nens palestins siguin tractats com a nens...». Aquí, al pronunciar aquestes paraules, a Mansour li va faltar l’aire, i plorant va continuar, després de diversos segons en silenci, amb veu trencada. «Un futur –va afegir– en el qual cap palestí i cap israelià sigui assassinat. Un futur en què dos estats
▶ La crisi diplomàtica entre Israel i el Brasil va tenir ahir un altre capítol que presagia més tensions bilaterals. El Ministeri d’Afers Estrangers del Govern de Benjamin Netanyahu va declarar «persona non grata» el president Luiz Inácio Lula da Silva per comparar les accions israelianes a la Franja de Gaza amb la solució final contra els jueus portada a terme pel nazisme. «No oblidarem ni perdonarem», va dir el ministre d’Afers Exteriors, Israel Katz.
▶ D’acord amb el diari carioca O Globo, el Palau d’Itamaraty, com es coneix el Ministeri d’Exteriors brasiler, s’ha cridat «estratègicament al silenci», per «evitar una escalada» major. El pronunciament es farà públic després que l’ambaixador brasiler a Tel Aviv, Frederico Meyer, es presenti formalment a la cancelleria israeliana, on ha sigut convocat «en un clar senyal de descontentament».
▶ Lula va qualificar de «terrorisme» els atacs de Hamàs que van provocar la mort de 1.160 civils, tot i que sense esmentar el grup islàmic extremista. Va demanar llavors a la comunitat internacional «reprendre immediatament les negociacions que condueixin a una solució al conflicte que garanteixi l’existència d’un Estat palestí econòmicament viable». ABEL GILBERT viuen costat per costat en pau i seguretat. El poble palestí només demana respecte pels seus drets. No demanen res més, i res menys. El futur de llibertat, justícia i pau pot començar aquí i ara».
Amb la intervenció del diplomàtic, de nacionalitat palestina i nord-americana, el tribunal de 15 jutges probablement en tindria prou per pronunciar-se, tenint en compte que Mansour va fer una ressenya d’algunes resolucions clau del Consell de Seguretat de l’ONU vulnerades per Israel des de la nakba (catàstrofe en àrab) amb la qual s’identifica l’anomenada neteja ètnica iniciada a Palestina el 1948. «Els líders d’Israel ja no necessiten ocultar les seves intencions, parlen obertament de desfer-se del poble palestí per un o altre mitjà. ¿Què significa la llei internacional per als nens palestins a Gaza avui dia? –va dir–. No els ha
Després de la nakba, va recordar Mansour, l’ONU va admetre Israel com a membre mentre va emfatitzar la necessitat que respecti la resolució 181 concernent a l’Estat palestí i al territori que se li va adjudicar, l’estatus internacional de Jerusalem i el dret de retorn dels refugiats palestins. Israel va reconèixer aquestes resolucions només per renegar-ne en el mateix moment d’admetre-les.
En efecte, el 29 de novembre del 1947 va adoptar la resolució 181 o Partició de Palestina. Un 56% del territori palestí va ser adjudicat als jueus i un 44% als palestins. Mentre la població palestina ascendia en 1,3 milions de persones, la jueva en unes 600.000.
«El Consell de Seguretat va consagrar que era inadmissible l’adquisició de territori per la guerra i va urgir la retirada de les seves tropes de territoris ocupats en el recent conflicte. Al seu lloc Israel va començar a colonitzar les terres», va dir el diplomàtic, qui també va recordar que ja el 1980, el Consell de Seguretat va reafirmar la necessitat primordial d’acabar la prolongada ocupació als territoris. «Si ja era prolongada el 1980 com pot ser caracteritzada avui dia, prop de 45 anys més tard. Si era una necessitat primordial llavors –va afirmar– què és ara, us pregunto».
«Us demanem que confirmeu que la presència d’Israel als territoris ocupats és il·legal. Repeteixo: és il·legal. Que la presència de les seves forces d’ocupació i colons és il·legal i que la seva ocupació ha d’acabar de forma immediata, completa i incondicional», va demanar Mansour al tribunal.
«Basats en els arxius de l’ONU no hauries de tenir dificultat a arribar a la conclusió que l’ocupació és prolongada, que el territori palestí ha sigut annexat, que la nostra autodeterminació ha sigut denegada i que el poble de Palestina ha sigut sotmès a una discriminació racial sistemàtica», va concloure.