Deu anys esperant justícia
Una brigada ucraïnesa denuncia que els russos «van disparar contra els ferits»
Els processos judicials oberts per aclarir els incidents durant les protestes del Maidan, a Kíiv, el 2014 han deixat un regust amarg als familiars dels morts. Asseguren que els màxims responsables de la matança no han sigut condemnats i exigeixen al Govern que es repari el perjudici.
mandant en cap de les Forces Armades d’Ucraïna. Sirski va reemplaçar Valeri Zalujni, un general molt popular que havia ocupat el càrrec des del principi de la invasió russa a gran escala el febrer del 2022.
Salvar vides
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, afirma que la decisió de retirar-se d’aquesta població del Donbàs es va prendre «per salvar vides». En aquestes circumstàncies, un bloguer militar ucraïnès, Iuri Butusov, ha destacat que encara no es té certesa de com van morir els soldats ucraïnesos ferits d’Avdíivka. «Aquests ferits eren incapaços de moure’s per si mateixos, i no hi havia vehicles d’evacuació disponibles per poder transportar-los. A causa del complet setge de Zenit, cap vehicle podia passar per evacuar-los», ha assenyalat Butusov.
De la mateixa manera, la 110a Brigada Mecanitzada Separada, a la qual pertanyien els ferits, ha confirmat que hi va haver una negociació amb les forces russes, i que es va pactar que serien posteriorment intercanviats per altres presos. «Ells [van acceptar] evacuar els nostres ferits i prestar-los assistència, i posteriorment intercanviar-los [per altres presoners de guerra]», ha escrit el grup. No obstant, poc després, a les xarxes socials va aparèixer un vídeo amb la terrible notícia.
Els membres de l’Exèrcit rus són «terroristes i criminals de guerra que van disparar contra els desarmats i els ferits», ha clamat la brigada, abans de prometre venjança per cada guerrer executat.
Al voltant de 100 persones van morir –gairebé tots manifestants, encara que també hi va haver una desena de policies morts– fa 10 anys en tres mesos de protestes a la plaça de la Independència (Maidan) de Kíiv. El que va passar aquells dies, mentre la Maidan Nezaléjnosti cremava, marcaria tota una generació i va ser la metxa que va encendre l’actual guerra.
Milers de vides mai tornarien a ser iguals i algunes quedarien trencades per sempre. Com la de Iuri Aksenin, orfe de pare des d’aquesta revolta, que no només va canviar el món (amb l’enderrocament del llavors president Víktor Ianukóvitx i l’inici del conflicte russoucraïnès), sinó que també va obrir centenars de procediments judicials que han intentant aclarir què va passar aquells dies, l’acció judicial més gran en tres dècades d’independència d’Ucraïna, fins ara amb escassos resultats.
«Continuarem lluitant»
Per això, com a líder de l’associació de familiars de víctimes de Maidan, Iuri manté un pols des del 2014 contra tots els governs que s’hi han succeït perquè els culpables d’aquestes morts siguin portats davant la justícia i empresonats. «El nostre president i el Govern han d’entendre que necessitem justícia i no pararem, continuarem lluitant», adverteix, al denunciar que ningú amb una sentència de condemna és avui a la presó. «El meu pare sabia que moriria al Maidan de Kíiv. Em va dir que no hi anés i ara jo em sento
«El meu pare sabia que moriria. Em va dir que no hi anés i me’n sento responsable», explica el jove Iuri
responsable», explica aquest jove de 33 anys, el pare del qual, Vasyl, va morir el 20 de febrer del 2014, un dels dies més sagnants d’aquell febrer.
Igor Burdyga és un dels cronistes que han passat anys seguint el periple judicial dels procediments oberts. Un dels últims judicis que ha cobert es va tancar a l’octubre i va començar fa vuit anys. En aquest procés, com a víctima, també hi havia el pare d’Aksenin. Va acabar amb condemnes de presó per assassinat massiu contra tres oficials de les unitats Berkut, unes tropes de reacció ràpida creades el 1992 (després de la independència), dissoltes després de Maidan i que, des del primer moment, van ser assenyalades públicament a Ucraïna com les principals responsables de les matances.
«No obstant, cap dels tres és avui a la presó, ja que no es troben a Ucraïna», constata Burdyga. «Ni tampoc hi són els altres dos acusats, que en l’època eren franctiradors i que sí que es van presentar físicament al judici», afegeix. La raó és que un va ser absolt, mentre que el jutge va condemnar l’altre però només per excés d’autoritat i a més va considerar que ja havia complert la pena.