El PSOE i Junts es donen més temps per negociar
Llei encallada
La resposta helvètica va ser avançada ahir per El País i la cadena SER, però el Jutjat Central d’Instrucció número 6 no la va rebre fins passades les 10.30 hores d’ahir i s’ha enviat a traduir. Segons van informar fonts jurídiques a EL PERIÓDICO, la documentació va arribar al ministeri espanyol el passat 29 de desembre. Això ha motivat que l’acusació que exerceix Dignidad y Justicia hagi criticat en una nota de premsa el que considera «una filtració del Govern a mitjans afins» i «una utilització política de la justícia» la demora en remetrel’hi al jutjat.
L’acord sobre la llei d’amnistia entre el PSOE i Junts no acaba de forjar-se. Els postconvergents continuen insistint que la norma no blinda prou dirigents com Carles Puigdemont, investigat per terrorisme pel Tsunami Democràtic. Els socialistes, i amb ells ERC, assenyalen que la iniciativa no pot anar més enllà sense entrar al terreny inconstitucional, i consideren que de la mesura de gràcia, com està redactada, es beneficiaran tots els dirigents independentistes, inclòs l’expresident de la Generalitat. Però el pacte no arriba, fins al punt que el partit de Pedro Sánchez ha decidit concedir més temps a una negociació que està sent molt més complexa del que es preveia. Quan els postconvergents van votar a finals de gener en contra de l’amnistia, el Congrés va concedir 15 dies a la comissió de Justícia perquè intentés segellar un acord que permetés l’aprovació de la llei. El termini es compleix avui, però pot ampliar-se 15 dies més.
El nucli de la contestació són tan sols dues pàgines en les quals demana una ampliació de la informació per resoldre certs dubtes i en les quals mostra la seva estranyesa pel fet que es demani la localització de Rovira en una petició d’ajuda judicial que qualifica de «molt similar» a la cursada el 2020, tot i que ara abundi en la política catalana.
Suïssa diu no entendre per què el jutge fa servir el mètode de cooperació jurídica internacional de la comissió rogatòria per sol·licitar la direcció de Rovira, quan n’hauria pogut conèixer el parador «mitjançant el procediment simplificat» de cooperació policial, ni tampoc «quina finalitat es persegueix» amb la localització de la secretària general d’Esquerra, que es va personar en el procediment tot just tenir notícia per la premsa del requeriment cursat.
«En un pla més general, també des del punt de vista del principi de proporcionalitat, cardinal en l’àmbit de l’assistència judicial mútua, ens agradaria saber la relació exacta entre Marta Rovira, objecte tant de la investigació penal com d’una de les mesures d’assistència mútua, i les manifestacions als dos aeroports esmentats que constitueixen els fets descrits en la comissió rogatòria», pregunten els suïssos, que consideren important conèixer la seva «implicació precisa» en les protestes.
Finalment, afirmen que han sabut «per la premsa que a Espanya s’estava preparant una llei d’amnistia per a diversos separatistes catalans». Per la qual cosa agrairien que «el seu Ministeri i/o el Jutjat Central d’Instrucció número 6 els ampliessin la informació» al respecte. «Seria convenient, entre altres qüestions, que ens expliquessin les possibles conseqüències d’aquesta llei sobre els procediments iniciats contra els membres de la plataforma Tsunami Democràtic, així com contra» la mateixa Rovira, «la pertinença de la qual a l’esmentada plataforma no està clara».