Dades a canvi de promeses
Des de l’estiu passat, Worldcoin, la iniciativa de criptomonedes dirigida pel creador d’OpenAI, Sam Altman, està desplegant arreu del món els seus comercials. El repunt de la cotització d’aquesta moneda virtual ha fet que les cues davant de les terminals lectores de l’iris dels que acudeixen atrets per la promesa de rebre a canvi uns diners fàcils estiguin sent en els últims dies especialment nombroses. En el seu argumentari promocional, Worldcoin alerta dels perills de confusió o robatori d’identitat en l’entorn de l’IA, i per protegirse’n ofereix com a instrument defensiu cedir (a l’empresa del mateix creador d’OpenAI) la lectura d’una dada biomètrica estrictament personal, com és la imatge de l’iris de l’ull. A canvi, es rebrà una compensació en la moneda virtual (impulsada pel mateix Altman), ampliable si es recluten altres candidats a sumar-se al seu criptoprojecte, i encara més si l’expectació generada per aquesta estratègia de captació de l’empresa fa augmentar la cotització del seu propi producte.
L’operació en conjunt té tots els components d’una bombolla especulativa autoalimentada. Però més enllà dels dubtes que pugui suscitar, no gaire diferents de les de qualsevol engranatge que prometi crear una alternativa a l’economia monetària i, encara més, crear riquesa màgicament, la forma de recol·lecció de dades personals d’aquest entramat és en si mateixa preocupant. L’Agència Espanyola de Protecció de Dades està analitzat quatre denúncies, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades va emetre ahir una nota alertant dels riscos i alguns països han vetat directament l’activitat de Worldcoin. Les dades biomètriques (empremtes dactilars, imatges de l’iris o del rostre tractades per ser susceptibles de reconeixement facial), que permeten la «identificació unívoca» de les persones, són objecte d’especial protecció segons el Reglament General de Dades Personals de la UE, i està prohibit el seu tractament excepte si l’interessat dona el seu «consentiment explícit», informat «en forma concisa, transparent, intel·ligible» de les condicions en què s’utilitzaran les seves dades i sempre amb garanties de la seva protecció. La fórmula de reclutament d’un públic especialment jove en passadissos de centres comercials no sembla que ofereixi excessives garanties que tot això passi.
Els que estan fent cua aquests dies per deixar que s’escanegin els seus ulls argumenten que qualsevol empresa de comunicacions que utilitza el reconeixement facial o l’empremta dactilar als seus mòbils disposa d’aquest tipus d’informació, i sense pagar-la. Això és cert: i un exponent de fins a quin punt no som conscients del valor d’allò que confiem a tercers. Amb tot, es pot recordar que, com diu la llei de protecció de dades personals espanyola del 2018, compartir dades personals amb plataformes tecnològiques «permet nous i millors serveis»: accés a la informació que ens interessa, a l’estat del trànsit a les carreteres per les quals ens movem, a les condicions meteorològiques del lloc on ens trobem… És un intercanvi de serveis en el qual la claredat sobre què s’ofereix i què s’obté a canvi és imprescindible. I en aquest cas, ni l’un ni l’altre semblen especialment transparents.
La informació que pot arribar a permetre la suplantació de personalitat ha de tenir especial protecció
L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals