Conseller, mediti sobre el tema de les residències
Escoltant el conseller Carles Campuzano parlar sobre el tema de les residències i residents, m’agradaria demanar-li que reflexionés sobre aquest assumpte tan delicat i faltat de perspectiva de futur. Tots sabem que els nens de les escoles bressol, els escolars de primària, secundària i formació professional tenen garantida l’educació gratuïta, mentre que les persones grans (la majoria treballadors) que necessiten una residència han de pagar sumes astronòmiques per poder acabar els seus últims dies atesos d’una manera digna, sociosanitària i acompanyats per professionals en un espai que els garanteixi l’atenció que es mereixen després haver cotitzat tota la vida i també haver finançat l’educació dels escolars catalans.
Senyor conseller, és moment de planificar i actuar amb un nou sistema de benestar per a les persones grans i unes noves residències pensades per atendre dignament
Barcelona és una ciutat d’ambició global, però amb creixents problemes locals com la inseguretat, la mobilitat i el cost de la vida. També és una societat complexa, amb una identitat múltiple, que només pot ser governada des del diàleg, la moderació i el reformisme. En les passades eleccions municipals, les urnes van definir un consistori fragmentat o, més ben dit, plural. Els barcelonins van dipositar molts missatges amb els vots, però el més clar de tots va ser que la ciutat necessitava un canvi, perquè la manera populista i autoritària d’Ada Colau ni funcionava ni era acceptable. Sota el seu mandat, Barcelona s’havia convertit en la gran ciutat més insegura d’Espanya, en un pol d’atracció d’okupes i delinqüents. Les ocurrències urbanístiques no eren compensades per una millora del transport públic, amb la qual cosa la mobilitat empitjorava. Els impostos es mantenien a dalt de tot, però els serveis no milloraven i l’administració se saturava. Era obvi que Barcelona necessitava derogar el colauisme.
Els barcelonins no volíem més populisme d’esquerres, però tampoc volíem substituir-lo per un populisme de la identitat. La majoria dels barcelonins tenim molt clar demostrant que la política pot recuperar la capacitat d’entesa i de vocació pel bé comú.
Desaprofitar l’ocasió
Vam donar a Collboni la millor oportunitat perquè governés la ciutat més bé i pensant en tots els veïns. No obstant, els pressupostos tramitats a la Comissió d’Economia i Hisenda mostren que Collboni ha desaprofitat aquesta oportunitat, pactant amb ERC i Colau.
Daniel Sirera és president del PP a l’Ajuntament de Barcelona