De la ceguesa a la Inquisició
Una exposició mostra al MNAC com el cristianisme, entre els segles XIII i XV, va transformar a través de les imatges la visió medieval dels jueus i conversos fins a estigmatitzar-los i propiciar-ne la persecució, condemna i execució per part dels inquisid
en què s’estrenarà Utopia de Saladrigues, a la Sala Pau Casals, i un altre a l’exterior de l’edifici a càrrec de Nao Albet i Adrià González. I el dia 15, coincidint amb la sortida a la venda de la primera part de la integral de Maurice Ravel (primer disc físic de l’orquestra catalana amb el segell de L’Auditori), l’OBC estrenarà Les constel·lacions que més brillen de García-Tomás, en un concert junt amb obres de Ravel i Montsalvatge, que l’orquestra també interpretarà en la seva gira de primavera a Hamburg i Estocolm. També orquestres del panorama internacional s’afegiran al 25è aniversari. De la mà d’Ibercamera MusicaAeterna, el conjunt de Theodor Currentzis, oferirà el Rèquiem de Mozart i l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf amb Adam Fischer al capdavant, la Cinquena de Mahler.
El primer auditori públic de la ciutat té encara camí per recórrer. Per a Josep Vives, director de Promoció Cultural, en els pròxims 25 anys el repte és expandir el programa de gires de l’OBC per Catalunya. Per la seva banda, Xavier Marcé, responsable de Cultura de l’ajuntament, considera important unificar la zona entre L’Auditori i el TNC. «Un es pregunta per què no hi ha una gran plaça al mig que aglutini el potencial de tots dos amb elements tan complementaris com són la música i les arts escèniques», apunta. Si s’han pacificat carrers com Consell de Cent, no hauria de costar tant fer el mateix amb aquest carrer que els separa. «És un tema que està sobre la taula i estem treballant en potencials solucions», reconeix.
Un pergamí del 1340 amb la flagel·lació de Crist dibuixada; hi apareixen dos botxins desconjuntats assenyalats en una inscripció com a «jueus malvats». A la mateixa sala, una caricatura de la mateixa època en un llibre on s’anotaven els préstecs concedits per un poderós jueu, Salomón Vidal de Vic: té un rostre monstruós, nas enorme, boca oberta i ulls estràbics. Un segle després, un jueu de Tortosa és acusat de trepitjar un gravat de la Pietat en ple carrer: l’estampa esquinçada, cosida, es va incloure com a prova de càrrec en un procés inquisitorial contra ell. Són tres casos on el jueu es va convertir en l’Altre i que il·lustren que «la diferència existeix, però l’alteritat es construeix». D’aquesta tesi parteix l’exposició El mirall perdut. Jueus i conversos en l’Edat Mitjana, que aterra al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) fins al 26 de maig amb obres, entre d’altres, de mestres del gòtic com Pedro Berruguete i Bartolomé Bermejo. La defensa Joan Molina, el seu comissari i conservador del Museu del Prado, on aquesta tardor la mostra va atraure 100.000 visitants.
Entre els segles XIII i XV als regnes de Castella i Aragó, explica, «la mirada cristiana va anar construint aquesta alteritat que va desembocar en l’estigmatització social i visual que van patir els nous cristians d’ascendència jueva» i que va culminar en la seva persecució per part de la Inquisició, creada el 1478.
«Després dels violents pogroms de 1391 hi va haver una conversió massiva de jueus al cristianisme –relata–. I les imatges es van utilitzar tant com a prova de la sinceritat d’aquests nous cristians com per acusar-los de judaïtzar i condemnar-los». Entre les primeres, una de molt «extravagant», com el Crist del cep (1400). Aquest sorprèn des d’una vitrina, ja que és una humil i petita arrel de vinya en forma de Jesús a la creu que un jueu va trobar podant la seva vinya i el va portar a la seva immediata conversió
En el programa figuren estrenes de Saladrigues, García-Tomàs, Guix i Guinovart
al cristianisme. El va donar al monestir de San Benito de Valladolid, va ser venerat i, al segle XVIII, tret en processó per pregar pel final de les sequeres...
«Aquella violència i intolerància segueixen molt presents avui dia», constata el comissari abans de recordar que aquesta exposició pionera en la seva temàtica, «no és sobre jueus, sinó que mostra com els cristians van definir la seva pròpia identitat a partir de com van definir jueus i conversos». De fet només hi ha tres obres d’artistes jueus, una, l’Hagadà Daurada.
La Inquisició va convertir l’antijudaisme en «racisme, en una persecució per qüestió de sang, la sang bruta dels conversos per descendir de jueus». Però abans hi va haver espais de convivència i se succeïen els ritus jueus, com la circumcisió, en escenes cristianes. No obstant, de seguida van proliferar «imatges propagandístiques» que mostraven la ceguesa jueva per negar la naturalesa divina de Jesús amb benes als ulls, les escenes de jueus profanant icones cristianes com crucifixos o hòsties consagrades que miraculosament començaven a sagnar com a prova que eren el cos de Crist, reafirmant així la identitat cristiana.
La culminació de l’alteritat sobre el convers va arribar amb Torquemada. L’inquisidor general de Castella va encarregar a Berruguete retaules de lectura inquisitorial per a la seva seu del convent de Santo Tomás d’Àvila. Per reforçarlos, centenars d’etiquetes, les peces dels condemnats, amb el seu nom i sentència: com el Maestre Juan, cirurgià de la Corunya, «cremat per heretge» el 1490.
«Aquella violència segueix molt present avui dia», constata el comissari de l’exposició