Un Barça de tres cares a Nàpols
L’empat va corroborar la inconsistència que ha exhibit l’equip de Xavi durant tota la temporada, incapaç de completar un partit rodó contra un rival inferior com va ser el conjunt italià. La millor fase blaugrana es va observar durant la primera mitja hora, quan va acumular quatre ocasions de gol.
Hi va haver un Barça fins al minut 60, quan va marcar Robert Lewandowski. Hi va haver un altre Barça fins al 75, amb l’empat de Victor Osimhen. I es va veure un altre Barça fins al final del partit. Tres Barces diferents que van acabar desaprofitant la notable imatge de l’equip, més enllà que l’1-1 va enfosquir l’avenir de l’eliminatòria, remetent-la al desenllaç definitiu la nit del 12 de març.
La nit en què l’equip i el club es juguen la temporada. El pressupost penja de la classificació, ja que els 10,6 milions de la UEFA per accedir a quarts estan comptabilitzats per endavant. La pèrdua suposaria un greu perjudici. Segons algunes versions, l’eliminació podria suposar la destitució anticipada de Xavi Hernández abans que se’n vagi voluntàriament el 30 de juny.
«El marcador no ens dona la raó», va lamentar Xavi, a partir de la tesi que l’equip, segons la seva opinió, ha millorat amb l’anunci de la seva marxa. Però el marcador sí que li dona la raó en un altre aspecte: corrobora la inconsistència que ha exhibit l’equip durant tota la temporada, incapaç de completar un partit rodó gestionant al seu aire el guió. Si ho va fer, va ser excepcional. I a Nàpols va continuar la tendència de l’escassa fiabilitat del Barça davant un rival pitjor.
Va començar un Barça dominador que va saber sotmetre un Nàpols desorientat i més inestable que l’equip de Xavi, amb un entrenador nou, Francesco Calzona, que segurament no va tenir temps d’aprendre’s tots els noms dels seus jugadors.
El Barça que gestionava el joc amb paciència, que trobava constantment Gündogan i Pedri i confiava en Lamine Yamal, i que va rematar set vegades al marc de Meret i va evitar que el seu rival creés una