El Julián, el conserge
El jutjat haurà d’investigar si la decisió de no desallotjar immediatament les dues torres de l’edifici va costar la vida a aquestes quatre persones. «Si una persona que entén d’incendis et diu que esperis dins, fas el que et manen pensant que això et salvarà, però no va ser així», confessa trencada al recordar les últimes paraules que va tenir amb els seus amics.
Al seu torn, des de l’Ajuntament de València s’ha optat pel silenci davant aquest fet i no s’ha volgut fer autocrítica, emparats amb el secret de les actuacions decretat pel Jutjat d’Instrucció número 10 de València.
Altres supervivents, que desobeint les indicacions dels bombers van salvar la vida, com una mare i el seu fill, o un veí que estava parlant per telèfon amb la seva nòvia quan baixava per les escales, i a qui també van dir que tornés a pujar pel risc de la inhalació de fum. Per sort, en va fer cas omís i avui és viva.
Entre els bombers ferits n’hi ha un que va intentar salvar «desesperadament»
▶ Dins de la tragèdia, sempre s’erigeixen herois que sense voler-ho es converteixen en protagonistes de la història. És el cas del Julián, el conserge d’un dels dos edificis calcinats, que va ser clau per salvar la vida de molts dels veïns. Deu van morir al succés, però molts altres van aconseguir sortir a temps perquè el Julián es va encarregar d’alertar-los del fum i les flames.
▶ La seva gesta li ha valgut el reconeixement de molts dels veïns de l’edifici i, també, dels seus familiars. «Molts m’han donat les gràcies», explicava, tot i que l’agraïment més gran ha sigut per part d’una «senyora gran» a qui va ajudar a baixar del seu pis i, també, d’«un senyor amb cadira de rodes», amb mobilitat reduïda, a qui va aconseguir treure de l’edifici amb vida. Va anar planta per planta, pis per pis. Explica que «anava picant a les portes i anàvem baixant en grups fins al pati». Fins que les flames ho van impedir. la família de quatre persones morta. En el seu intent va estar a punt de morir i està ingressat a l’hospital.
Aquesta amiga del matrimoni, que prefereix mantenir l’anonimat perquè no vol cap mena de protagonisme, aclareix que relata les converses amb ells abans de la seva mort perquè va ser l’últim desig del Ramón, que la gent sabés que van morir perquè no els van deixar sortir de casa seva. A les 17.49 exactes rep un missatge de Whatsapp: «No ens deixen sortir».
«Amb un nadó no te la jugues»
Quan els torna a trucar, li expliquen que estan seguint les indicacions dels bombers, que els han dit que no corren perill si es queden dins amb les portes ben segellades perquè no entri fum. «Amb un nadó tan petit et quedes paralitzat i no te la jugues, segueixes el que diuen els experts», argumenta aquesta amiga de la parella.
En aquell moment ja hi havia una dotació de bombers a la porta. «Al bomber que estava desplegant la manguera li vaig insistir que els ajudés, que pugés a buscar-los, i em va contestar que no corrien perill». El Ramón era fora del bany veient les possibles vies d’escapada mentre la seva dona era amb els infants dins intentant amarar tovalloles, tot i que segons li van confessar, «amb prou feines queia un fil d’aigua».
Instants després el foc es va descontrolar i ningú va donar indicacions diferents als veïns que prèviament havien instat a mantenir-se a l’interior de les seves cases. Aquesta testimoni afirma que també va parlar amb un responsable de Bomberos a la zona per dir-li que hi havia una família tancada al lavabo.
Comiat dels familiars
Ja eren les 18.45 quan va parlar per última vegada amb la Marta i el Ramón. Van ser cinc minuts anguniosos. «Tenien dificultat per respirar, ja sabien que no en sortirien amb vida», confessa trencada per dins aquesta testimoni. Després d’aquesta trucada encara van tenir temps d’acomiadar-se dels seus familiars. Els seus cossos van ser localitzats ahir abraçats als seus fills, amb prou feines deteriorats pel foc.
Es tracta d’un indicador que, detectat en nivells alts, com és el cas, confirma que la mort s’ha produït per l’entrada de monòxid de carboni al corrent sanguini, el qual desplaça l’oxigen i produeix la mort. En aquests casos, la persona perd el coneixement, de manera que no hi ha patiment.
Tot i que l’estat d’alguns cossos impedirà buscar els nivells de carboxihemoglobina, i probablement mai hi pugui haver un dictamen oficial de la causa de la mort, el més probable és que les deu persones que van morir al sinistre ho fessin per inhalació de fum, atesa la densa fumarada que va envair l’edifici per fora i per dins.