Catalunya talarà arbres perquè arribi més aigua als embassaments
Un pla pioner del Departament d’Acció Climàtica preveu retirar vegetació de forma quirúrgica de les capçaleres dels rius perquè quan plogui, l’aigua excedeixi la capacitat de retenció del terra i vagi als cabals.
La situació als embassaments catalans és cada dia més crítica. Les reserves dels pantans de les conques internes no arriben al 15% del seu volum màxim. Per revertir la situació, es necessiten precipitacions abundants. El problema és que quan plou, gran part de l’aigua queda absorbida pel terra, ja que la vegetació pateix un estrès hídric sever. El Govern, amb la intenció que més aigua arribi als rius i, després, als embassaments, preveu talar arbres de manera quirúrgica a les capçaleres dels rius.
Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, en les pròximes setmanes es faran públics els detalls d’aquest pla pioner impulsat pel Departament d’Acció Climàtica. En el dia d’avui, els experts encara treballen per concretar quants hectòmetres cúbics d’aigua es poden aconseguir retirant arbres en zones concretes. «La situació als boscos és realment greu, mai havíem observat tantes morts d’arbres. Estem analitzant on es pot aplicar aquesta mesura sense que suposi un problema per al medi ambient», detalla Anna Sanitjas, directora general de Boscos de la conselleria.
¿Aquesta actuació pot posar en risc els boscos de ribera? «Si s’actua de manera ponderada, és raonable intentar obtenir més aigua d’aquesta manera», admet Josep Maria Espelta, investigador del
CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals).
Pastures o camps agrícoles
«Es tracta de retirar arbres de terrenys que tradicionalment eren pastures o bé camps agrícoles. Aquestes parcel·les es van abandonar i hi van créixer boscos joves i densos. Per tant, no seria un problema per als ecosistemes forestals», precisa Espelta.
Recuperant un paisatge més obert i amb menys vegetació en certs punts es potenciaria l’«aigua blava», diuen els promotors d’aquest pla. ¿Què és, exactament, l’anomenada «aigua blava»? És l’aigua que supera la capacitat de retenció del terra i que, per tant, es cola cap als rius, els llacs i les masses d’aigua subterrània. Si la vegetació és massa densa, aquest «aigua blava» no aconsegueix realitzar la seva funció.
«El repte és anticipar-se i decidir quin tipus de gestió és més útil en cada cas. Així, obtenim boscos més resilients i, alhora, podem tenir més aigua disponible als embassaments», explica Míriam Piqué, responsable del programa de gestió forestal multifuncional del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). «Reduir boscos a les capçaleres dels rius és una cosa que s’ha de fer de manera planificada i després de detectar les hectàrees que pateixen més estrès hídric», afegeix.
El CTFC participa en un projecte que ha començat aquest febrer i que té un objectiu final ambiciós: crear un llibre blanc sobre com fer gestió forestal als nostres paisatges i millorar la disponibilitat d’aigua. Aconseguir més aigua als embassaments són paraules majors, però també s’estan elaborant plans per alleujar els aqüífers, unes fonts d’aigua a què s’està recorrent en plena sequera i que també viuen moments d’escassetat.
En alguns casos, es planteja recarregar aqüífers amb aigua rege