¿Per què és tan important el bitllet per als Jocs Olímpics?
Costa assumir que un somni s’ha fet realitat. Totes aquestes petites batalles, tots aquests esforços que durant molt temps has lliurat, acaben decantant la balança cap a tu, permetent-te viure allò que tan sols has imaginat. La selecció espanyola de futbol no para de sentir-se així. No obstant, els èxits actuals no han arribat sols. Moltes futbolistes han ocupat els seus armariets abans que elles i, d’una manera o una altra, han començat el camí que les ha portat a estampar els seus noms en el seu primer bitllet als Jocs Olímpics. Elles van marcar els passos, i les futbolistes d’ara no han tingut dubtes en agafar les regnes i encapçalar la revolució.
«És una satisfacció per a totes», confessa Vero Boquete, excapitana de la selecció i internacional del 2005 al 2017. «El futbol femení ha crescut amb l’esforç i el compromís de moltes i veure que
EXCAPITANA D’ESPANYA
Després d’aconseguir la classificació per als Jocs Olímpics per primera vegada en la seva història, la selecció espanyola disputarà demà contra França la primera final de la Nations League del futbol femení europeu. Una nova fita per a un generació d’or després de coronar-se en el Mundial.
ara per fi estem on mereixem… és una satisfacció. Però l’èxit (o èxits actuals) és d’elles, de les que estan ara. Han sabut aprofitar el moment i no l’han deixat escapar. La seva ambició i les seves ganes ens representen a totes», afegeix a EL PERIÓDICO.
Boquete ha viscut en primera persona el que és haver d’alçar la veu. La gallega era la líder de la selecció que va denunciar públicament el comportament masclista de l’exseleccionador Ignacio Quereda, en el càrrec durant 27 anys (1988-2015). El tracte vexatori era continu en les concentracions de la selecció. «Quan se li ficava una noia al cap, anava contra ella»; «semblava que les que fallaven eren sempre les mateixes»; «a veure si et cuides, que estàs grassa»; «el que necessites és un mascle»; «cada error era un crit»; o «ell disfrutava xisclant a una jugadora davant del grup, disfrutava humiliant a una jugadora davant del grup», són algunes de les situacions que es van viure en aquell vestidor i contra les quals elles es van rebel·lar.
Canviar mentalitats
«Fa molt de temps que s’estan intentant canviar les coses, jugadores com jo, com Vero, com Sonia Bermúdez, com moltes abans que nosaltres», remarca Marta Corredera, que va compartir vestidor per aquella època amb la capitana. «Han lluitat i han intentat canviar tots els estigmes, canviar totes les mentalitats, canviar estaments… Al cap i a la fi, és tenir el reconeixement al treball merescut, que és el que sempre hem demanat, que se’ns reconegués la nostra feina, que se’ns respectés i el que no volgués estar o no volgués sumar, menys que ens restés», afegeix contundent.
«Em sento molt partícip de tot el que estem lluitant», confessa Virginia Torrecilla. «Per haver estat al seu dia en la selecció. Ara, tot i que no sigui dins del camp de joc, sempre estaré amb elles fent créixer el futbol femení i lluitant pels nostres drets. Això és una cosa molt important», reivindica la futbolista que ha deixat aquest any el futbol professional i ara milita al Balears FC.
Espanya ha arribat a un punt d’inflexió, i més aviat gairebé l’ha superat. No obstant, encara queda molt camí per fer. «Hem de continuar fent caure murs perquè queda moltíssim per davant, però gràcies a moltíssima gent i sobretot a aquesta generació, que és la que està guanyant tornejos importants i aconseguint medalles i la que està aconseguint fites que fa uns anys eren impensables, gràcies a totes elles s’estan fent caure moltíssims murs i espero que se’n continuïn enderrocant molts més d’ara d’ara endavant», afegeix Corredera, orgullosa de les seves companyes. «Ho visc tot amb felicitat. Em fa somriure veure tots els canvis que s’estan aconseguint. Tots aquests no i aquestes traves que hem trobat ja no tenen força. Dona esperança per a la resta, per a la igualtat fora del camp de futbol», afegeix Boquete.
Aconseguir el primer pas als Jocs Olímpics per a Espanya, a més del bitllet a la primera final de la Nations League per al conjunt nacional, és una fita en la història del nostre esport. «La possibilitat de guanyar un or olímpic és real i ha de ser la motivació per a totes», anima Boquete, que ho viurà des de la cabina de comentarista. «Que Espanya pugui disputar aquests Jocs és una cosa increïble a nivell personal i emocional per al futbol femení, però també per a les dones. Estem veient una selecció que trenca barreres i salta murs… Veure que estem callant boques em fa feliç», confessa Virginia Torrecilla, que va ser internacional del 2013 al 2020.
Jugadores com Vero Boquete i Marta Corredera van obrir el camí de les estrelles d’avui «Em sento molt partícip de tot el que estem lluitant», diu Virginia Torrecilla
«Gràcies a totes elles s’estan enderrocant murs i espero que se n’enderroquin molts més»
EXINTERNACIONAL