«Patim una persecució deliberada i desproporcionada»
Durant i després de l’annexió de Crimea, la comunitat tàrtara, de religió musulmana, va ser la que més resistència va oposar a la subordinació a Rússia. Tant que últimament fins i tot s’ha conegut l’existència d’un grup de guerrillers, anomenat Atesh, que sembla que està lluitant des de dins contra les autoritats que governen ara en l’antiga península ucraïnesa. Però això també va passar fa una dècada, quan aquesta resistència es canalitzava en marxes i protestes de carrer a Simferòpol i altres ciutats crimeanes, cosa que ja llavors va culminar amb l’empresonament o el desterrament de diversos líders tàrtars. Refat Txubàrov, entre ells.
— ¿Quantes persones de la seva comunitat han abandonat Crimea des de l’annexió russa el 2014?
— No ho sabem amb certesa, però milers de tàrtars han deixat Crimea en aquests 10 anys. Molts se n’han anat per la persecució, el temor per les seves vides o les dels seus fills, i també a causa de la mobilització. Al llarg dels anys, hi ha hagut diverses denúncies que els tàrtars han sigut desproporcionadament blanc del reclutament rus.
— El 2016, el Mekhlis, l’òrgan més representatiu de la comunitat tàrtara de Crimea, va ser declarat una organització extremista i va serprohibit. ¿Per això s’han exiliat a Kíiv?
— Sí, efectivament. Tant el Mekhlis com el Kurultai, l’assemblea tàrtara, ja no operen a Crimea perquè han sigut prohibits.
— Vostè tampoc pot tornar.
— A mi em van prohibir l’entrada el 2014. Però un destí encara pitjor va tenir, per exemple, Akhtem Txidjgoz, vicepresident del Mekhlis. Va ser arrestat i va estar tres anys a la presó. Imi Umerov, un altre líder, també estava a punt de ser empresonat, però hi va intervenir el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i se’n va poder deslliurar. Després, tots dos van ser enviats a Ucraïna en un intercanvi de presoners. Però el 2021 va ser detingut Nariman Dzhelal i ell segueix a la presó. Va ser arrestat després de participar en esdeveniments amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i l’han enviat a un centre penitenciari a Krasnoiarsk, Sibèria.
— ¿Quants líders crimeans estan avui en una presó russa?
— En l’actualitat hi ha al voltant de 190 presos polítics d’origen crimeà. Dos terços són tàrtars. Es tracta d’una persecució deliberada i fins i tot desproporcionada.
— ¿Però per què creu que és així?
— Les raons són moltes, sens dubte també històriques. No s’ha d’oblidar que la península de Crimea va ser annexionada per primera vegada per la Rússia imperial el 1783. Abans d’això, Crimea havia estat sota el control d’un kanat i era substancialment un territori monoètnic, on el 97% eren musulmans i tàrtars crimeans. Va ser llavors quan va començar la persecució. Després això va tornar a repetir-se per l’anomenada Guerra de Crimea entre el 1853 i el 1856, en la qual l’Imperi rus va lluitar contra el Regne de Grècia. Aquest conflicte va acabar amb la derrota de Rússia, que va perdre diversos territoris però va retenir Crimea; Moscou va culpar llavors els tàrtars, acusant-los d’haver recolzat els enemics. Després, quan l’Imperi rus va col·lapsar, els tàrtars van intentar novament reconstruir un Estat propi, però van arribar els bolxevics i una vegada més les seves aspiracions van ser apagades. I finalment amb Ióssif Stalin durant la Segona Guerra Mundial, van començar les deportacions massives.
— Però hi va haver una època en aquells anys en què es va aconseguir certa convivència pacífica, ¿veritat?
— És cert. Va passar en els primers anys del govern soviètic, ens van donar certes llibertats, fins i tot se’ns va permetre tenir una representació del 33% al Parlament crimeà. Va ser una estratègia de consolidació de poder perquè ningú volia els comunistes a Crimea. Així que no va durar gaire, uns 10 anys.
— ¿Creu que és perillós ser tàrtar avui a Crimea?
— És perillós per a qualsevol que no pensi com les autoritats que van prendre la península el 2014. Els tàrtars també han sigut posats en la mira perquè el 2014 van ser els que més van sortir al carrer a protestar.
— ¿Com és la relació amb les autoritats ucraïneses?
— Han canviat moltes coses des del 2014, però encara queda molt per fer. Hem demanat una llei especial perquè se’ns reconegui com els pobles indígenes originaris de Crimea, però encara no s’ha aprovat. També voldríem una autonomia més gran, que es reconegui a la Constitució. Entenem que la paraula autonomia avui es veu com un terme tòxic, però no estem parlant de separatisme. Només volem que se’ns reconegui.
El president francès, Emmanuel Macron, s’ha quedat sol en el seu anunci de deixar oberta la porta a l’enviament de tropes europees a Ucraïna per contrarestar l’agressió russa, que no va ser secundat ahir per cap altre líder exterior i que li va valer dures crítiques internes de l’oposició. «No hi haurà soldats en sòl ucraïnès enviats per països europeus o països de l’OTAN», va dir ahir el cap del Govern alemany, Olaf Scholz. Espanya, Itàlia, Polònia, Suècia i la República Txeca es van pronunciar en la mateixa línia, així com un funcionari de l’OTAN que va assegurar que «no hi ha plans d’enviar tropes de combat» a Ucraïna. El Regne Unit va assegurar que no preveu un «desplegament a gran escala». De la mateixa manera es va manifestar la Casa Blanca. «Els EUA no enviaran tropes a combatre a Ucraïna», va dir la portaveu del Consell de Seguretat Nacional, Adrienne Watson. Per a Moscou, la presència de soldats de l’OTAN tornaria «inevitable» una confrontació directa entre Rússia i l’Aliança . «No els convé en absolut a aquests països», va manifestar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.
«Macron ha superat una barrera suplementària de bel·ligerància al fer que planegi un risc existencial sobre 70 milions de francesos», va assegurar la líder ultradretana Marine Le Pen a l’Assemblea Nacional. Una acusació que va respondre el primer ministre, Gabriel Attal, que va recordar que abans de la invasió d’Ucraïna el 2022 Le Pen defensava una aliança militar amb Rússia: «És possible preguntarse si les tropes de Vladímir Putin no són ja al nostre país». El líder esquerrà Jean-Luc Mélenchon va considerar que l’eventual enviament de tropes conduiria França a entrar en guerra contra Rússia, cosa que seria «una bogeria». Davant l’allau de crítiques, el cap de la diplomàcia francesa, Stéphane Séjourné, va matisar davant els diputats que, en cap cas, es plantegen «superar la barrera de la bel·ligerància, mentre l’Elisi va matisar que no es farà res que incrementi l’escalada.
«Hem demanat una llei perquè se’ns reconegui com els pobles indígenes originaris»