Dels llimbs en la
Molins de Rei i Ripollet seran els primers municipis que traspassin la seva competència a l’administració metropolitana dels 13 de l’àrea de Barcelona que tenen la concessió en uns llimbs. Queda ara per veure quina és la solució que s’adopta per a la resta de ciutats.
Els llimbs competencials en què està atrapada des de fa més de tres anys la gestió de l’aigua de 13 ciutats de l’àrea de Barcelona entreveuen el seu final. Molins de Rei i Ripollet seran els primers municipis metropolitans que traspassin la seva competència sobre el subministrament d’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), administració competent per gestionar aquest servei essencial a les 36 ciutats que la integren, segons va ratificar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en una sentència del 20 d’octubre del 2020.
El Consell Metropolità de l’AMB, màxim òrgan de govern de l’ens, va aprovar ahir la constitució d’una comissió mixta de traspassos entre l’administració metropolitana i els ajuntaments de Molins i Ripollet, tots dos amb alcaldies socialistes. La mesura, que va tirar endavant amb els vots favorables de les grans formacions (PSC, Junts, ERC i Comuns) i amb les abstencions del PP i Vox, és un primer pas per resoldre l’actual «situació d’excepcionalitat o transitorietat», en paraules del mateix TSJC. A més de Molins i Ripollet, quedarà per veure quina és la solució que s’adopta per a Barberà del Vallès, el Prat de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Tiana, Cervelló, la Palma de Cervelló, Corbera de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Badia del Vallès, Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca.
Aquesta singular conjuntura s’ha caracteritzat fins a la data per una doble anomalia. En primer lloc, que les concessionàries (Aqualia a Molins i Sorea a Ripollet, per exemple) han seguit operant a les ciutats malgrat haver caducat els contractes fa anys. D’altra banda, la segona anomalia és que el servei no s’ha integrat a l’àmbit d’actuació de l’administració competent, l’AMB, que a les altres 23 ciutats (Barcelona entre aquestes) presta el servei a través de la societat mixta ABEMCIA (Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de
Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, SA), participada en un 85% per capital privat (70% Aigües de Barcelona, AGBAR, i 15% Criteria CaixaBank) i en el 15% restant per la mateixa AMB. Aquesta absència d’integració té fins a la data tres anys de retard des de la sentència del TSJC i d’altres tants des que l’AMB es va comprometre a analitzar la qüestió, amb un estudi previst per al 2022 que no va arribar.
Més enllà de l’encaix competencial, la gran incògnita continua sent a través de quin mecanisme legal decideix l’AMB prestar el subministrament d’aigua en aquestes ciutats, tenint en compte que no és possible integrar-les a l’actual concessió subscrita entre l’administració i ABEMCIA. Fonts de l’AMB consultades per EL PERIÓDICO asseguren que la fórmula concreta no està decidida i s’està estudiant.
Canvis de color polític
Una alternativa és la possible creació d’una nova societat paral·lela a ABEMCIA que en més o menys proporció estigui participada per l’AMB i que un altre capital privat completi l’equació.