Dos Coen millor que un

‘Dos chicas a la fuga’

Ethan Coen (1/3/2024)

El camí que han seguit cadascun dels germans Coen des que el 2019 van deixar de formar equip artístic convida a especular sobre què aportava cada un a la sensibilitat tragicòmica del seu treball en duo. Si la primera ficció que Joel va dirigir en solitari va ser la solemne i severa La tragedia de Macbeth, ara Ethan estrena una road movie lèsbica vocacionalment caricaturesca que és probable que sigui la més esbojarrada de les pel·lícules estrenades amb el segell Coen. També és la més tosca.

Mentre contempla com les joves del títol –una parella dispar de manual– es veuen enfrontades a diversos criminals ineptes que serveixen a una conspiració política, Dos chicas a la fuga al·ludeix a alguns dels títols més obertament còmics dels germans –Arizona Baby, El gran Lebowski, Cremeu-ho després de llegirho– i a altres referents com Faster, Pussycat! Kill! Kill! i Un petó mortal sense arribar a estar a l’altura ni d’uns ni d’altres.

En el seu avanç d’una situació ridícula a la següent, exhibeix en els diàlegs i els acudits visuals una agudesa típicament coeniana que en tot cas esmorteeix a base de descontrol formal, i mentrestant s’esforça massa a ser absurda i desacomplexada en la seva aproximació al sexe i el queer com per ser-ho de manera prou convincent.

Tótem és la història d’una família mexicana narrada en només una hora i mitja i desenvolupada en una casa durant els preparatius d’una festa sorpresa i la pròpia festa, una casa espaiosa però que a poc a poc es va fent petita, claustrofòbica.

Diverses veus i mirades, diversos cossos, alguns d’ells malalts: un jove que amb prou feines pot cami