Les granges estimen en 30.000 euros l’any les pèrdues pel càrtel de la llet
Els ramaders estan pendents que Competència determini si Mercadona, Lidl i Bonpreu també van pactar preus
Un ramader amb una explotació de 100 vaques podria haver arribar a perdre entre 25.000 i 35.000 euros l’any per culpa del pacte que van fer diverses indústries lleteres durant almenys 13 anys per pagar un mateix preu per la llet crua que compraven. Aquest càrtel, denunciat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i confirmat per l’Audiència Nacional la setmana passada, s’exposa a haver d’abonar indemnitzacions milionàries als afectats, uns 60.000 a tot Espanya. Per això, les associacions agràries estan animant ara els productors que presentin les seves demandes i els recorden que les compensacions tenen efecte retroactiu, és a dir, es poden presentar fins i tot si la granja ha abandonat l’activitat. Hauran d’esperar, això sí, que el Tribunal Suprem ratifiqui la resolució de l’Audiència Nacional, una cosa que pot trigar mesos.
«Som un sector que exemplifica clarament tot allò que aquests dies s’està denunciant amb les tractorades a les carreteres de tot Espanya», va lamentar Marc Xifra, responsable del sector lleter al sindicat Unió de Pagesos (UP). El ramader il·lustra amb dades les seves afirmacions. El 1992 hi havia a Catalunya 4.300 explotacions de vaques productores de llet; el 2001 havien descendit a 1.224, i avui són tot just 366. «El fet que fóssim víctimes d’aquest càrtel va contribuir sens dubte a la nostra desaparició», denuncia Xifra.
Denúncies
Entre les indústries que van participar en aquest acord es troben, entre d’altres, Pascual, Danone, Nestlé, Lactalis i Puleva, a més de l’Associació d’Empreses Làcties de Galícia i el Gremi d’Indústries Làcties de Catalunya. «La CNMC va concloure ja el 2015 que estaven posant-se d’acord en els preus que pagaven en origen, però van ser necessàries fins a nou sentències diferents per arribar a la resolució d’aquest 2024 de l’Audiència Nacional», indica Montse Ribot, advocada del despatx Redi Advocats que ha portat el cas.
El sindicat agrari català va promoure també una demanda davant Competència contra les cadenes de distribució Mercadona, Lidl i Bonpreu per una altra pràctica que contravé la llei de la cadena alimentària (una altra de les queixes dels agricultors que protesten a les carreteres). En aquest cas, la sospita és també per un suposat pacte de preus en les seves marques blanques, «durant almenys quatre anys i tres mesos, que va ser el temps en què vam estar analitzant-los», explica Abel Peraire, productor i membre de l’executiva del sector lleter a Unió de Pagesos.
«Són tres cadenes que, a Catalunya, representen el 50% de la quota de mercat i això suposa que es troben en posició de domini. El problema és que la llei no defineix què és la posició de domini, i els productors tornem a ser un altre cop la baula més feble d’aquesta cadena alimentària», afegeix Peraire. Els afectats, que fa més d’un any i mig que esperen que la CNMC els respongui, no descarten «emprendre mobilitzacions i bloquejar algun centre de distribució de llet si cal», anuncia Jordi Armengol, responsable del sector ramader a UP. ¿Catalunya tindrà un pressupost per a l’exercici actual, en què es regeix amb el de l’any passat prorrogat? Del 2010 al 2022 no hi va haver ni un exercici en el qual no es prorroguessin o entressin en vigor fora del termini habitual. Que n’hi hagi o no aquest any depèn dels Comuns perquè a pocs grups, per no dir a cap més, pot recórrer el Govern d’ERC després del suport aconseguit del PSC. Ni tan sols Junts vol donar un cop de mà als seus antics socis de l’Executiu català.
Com a ganxo, des del Govern afirmen que els pressupostos de l’exercici actual són «una finestra d’oportunitat» perquè seran els últims expansius, ja que el 2025 entraran en vigor les regles fiscals més estrictes després del parèntesi de flexibilitat que va atorgar Brussel·les als països per la pandèmia i la invasió d’Ucraïna. I a més poden ser els últims de la legislatura, ja que serà difícil que hi hagi acords entre partits la pròxima tardor amb les eleccions autonòmiques a la cantonada el febrer de l’any que ve, si no es convoquen abans.
Tot i que hi ha alguna mesura de prudència, com el fons de 800 milions per reduir les factures endarrerides a Salut, gràcies a la pluja de milions per la liquidació del model de finançament del 2022 (4.057 milions, amb un increment del 104,8%), l’Executiu català, lluny de preparar-se per a un futur més auster, ha incrementat les despeses estructurals. Una mostra és la plantilla, que creixerà el 2,6%, fins a superar els 290.000 empleats. Per posar un exemple, la principal cadena de distribució a Espanya, Mercadona, acaba de superar els 100.000 treballadors a Espanya i Portugal.
La Generalitat no para de créixer i no sempre en serveis essencials, com metges o mestres. El 2024 disposarà de 48.492 milions si s’inclou tot el sector públic, el 19% de l’economia catalana. Tot recolzat en recursos d’una etapa de gran recaptació i creixement robust. No sempre serà així. I, llavors, aquesta càrrega fixa es tradueix en dèficit i deute. I el que són comptes passen a ser una mica contes.