«L’OTAN ha de fabricar armes les 24 hores del dia»
— ¿El segon aniversari de la guerra ajuda a renovar el compromís amb Ucraïna?
— El nivell del compromís verbal és adequat. Va estar molt bé veure a Kíiv Meloni, Trudeau, líders sèniors de l’OTAN. També coneixem el compromís del Regne Unit, dels països del nord d’Europa, en particular dels estats bàltics, de Polònia. La meva inquietud és com el compromís verbal es tradueix en realitat sobre el terreny. Per exemple, l’entrega de projectils de 155 mil·límetres. Per a finals de març, serà la meitat del que es va prometre. Però totes les fàbriques de l’OTAN de munició, ¿estan treballant les 24 hores del dia? Això ens porta a un tema fonamental: qualsevol ciutadà europeu hauria d’estar disposat a assumir algun sacrifici financer pel que els ucraïnesos fan per nosaltres.
— ¿Rússia està disposada aturar-se a Ucraïna? a
— No, clar. Podem ser optimistes i dir que si Putin arriba fins al riu Dniéper, s’aturarà. I potser s’aturaria temporalment. Però sabem quin és el seu pla, aquí no necessitem serveis d’intel·ligència brillants. Ell ha dit que Ucraïna no és un país real i que hauria de ser part de Rússia. Es podria aturar dos o tres anys, perquè les forces russes es recuperessin, o fabricar més tancs. Però no pararà. I la meva preocupació és, ara que Rússia està avançant, ¿quan sonaran les veus d’alarma a les capitals occidentals?
— ¿Quin país seria el següent si Rússia venç Ucraïna?
— Això encara està lluny. Ucraïna s’enfrontarà a Rússia durant anys. Més que conquerir tot Ucraïna, el problema és si aconsegueix empènyer Kíiv a una pau en uns termes que siguin desavantatjosos. Això permetria que Putin pensés en altres llocs. Moldàvia és un candidat, Geòrgia també. Però el que inquieta el món és Estònia. Té ciutats amb població de parla russa i simpaties amb Moscou. En especial Narva [a la frontera] posaria en un compromís l’OTAN.
— ¿Creu vostè que reaccionem amb retard davant Rússia?
— Sí, clar. Prenguem la confiscació de propietats russes a Occident. En les últimes setmanes, n’hem començat a parlar més seriosament. ¿Què hem fet els dos últims anys? Són debats que hauríem d’haver resolt fa 18 mesos. Vam ser lents a enviar avions F16, tancs Leopard... No ha sigut una actuació especialment memorable la d’Europa. Els EUA, en canvi, han enviat enormes quantitats d’armament, material i logística. Això demostra com és de feble l’OTAN sense els EUA. I genera qüestions a la UE sobre si és un veritable poder.
— ¿Com ha sigut possible que el Partit Republicà, que durant la Guerra Freda va advocar per la fermesa amb l’URSS, retingui ara l’ajuda?
— Són tres coses. Primer, oposarse a Biden. El segon és la tendència aïllacionista als EUA. «¿Per què hem de gastar tots aquests diners, si no necessitem el petroli, el gas rus», diuen. En tercer lloc, hi ha l’argument tonto que Rússia no és el problema, sinó la Xina. Militarment, Rússia és un poder molt significatiu, l’amenaça que tenim davant. Una victòria russa a Ucraïna és una gran notícia per a la Xina. Però la idea de no preocupar-se del cotxe que avança a tota velocitat cap a un mateix perquè està més preocupat pel camió de darrere és absurda. El cotxe et pot matar abans.