«No és el mateix prendre una taronja sencera que un suc, tot i que sigui casolà»
— ¿Què opina de la investigació de Toronto i Harvard?
— És un estudi que revela el que els divulgadors científics ja fa molt temps que estem dient: no és el mateix prendre una taronja sencera que beure un suc amb taronges espremudes.
— ¿Per què?
— La fruita sencera la masteguem i ens omple més. Si et menges una taronja, s’alliberen els sucres a poc a poc i el teu cos els absorbeix també a poc a poc, així que arriben al teu corrent sanguini i el teu fetge de manera gradual. La fibra que té, a més, alenteix l’absorció dels sucres. És a dir, ens atipem més i en mengem menys. Als sucs, aquests sucres apareixen en forma lliure perquè no es mantenen dins de les cèl·lules, com en una taronja sencera, i els absorbim i els metabolitzem molt més ràpid. El teu pàncrees ha de treballar més per produir més insulina per retirar el sucre del corrent sanguini. El suc no té tanta fibra. A més, consumeixes més calories perquè t’esprems tres taronges i no una.
— Però, tot i això, té vitamines, ¿oi?
— La seva composició és la mateixa, sí. Però no hem d’interpretar l’alimentació en funció de les vitamines i els minerals de manera aïllada. Cal tenir en compte tot el context. No és el mateix prendre una taronja sencera que un suc, per molt casolà que sigui. Tampoc és el mateix prendre un suc amb una torrada de pa integral i formatge fresc que amb una pasta de xocolata.
— ¿La fruita engreixa?
— Entendre l’alimentació en termes d’«això engreixa i això no» és un error. L’alimentació cal entendre-la d’una altra manera: «Això és saludable o no». La fruita és saludable, sens dubte. L’important no és el pes, sinó la salut i els hàbits. La recomanació de no menjar fruita per no engreixar-se no té sentit. Una altra cosa és que evitis els sucs, és clar.
— El sucre que porta un plàtan, ¿és el mateix que porta una galeta?
— Si et dic la quantitat de fruita que es menja a casa meva... Abans teníem un fruiter, però ara tenim un carro sencer. No donem l’abast i els plàtans volen. Molta gent diu que la fruita és dolenta perquè té sucre. I no és així. Menjar fruita és saludable. No és el mateix menjar-se una galeta que un plàtan. Tot i que en els dos casos hi ha sacarosa. La qüestió, com et deia abans, és que no podem analitzar l’alimentació en termes de nutrients de forma aïllada. La fruita té sucres, entesos. Però no és el mateix menjar-se una poma que una galeta. La poma té altres implicacions. Ara bé, si arriba un fabricant i et diu que les seves galetes tenen més fibra que una poma, que li ha afegit minerals i vitamines i que li ha tret els sucres pots pensar que és millor menjar galetes que pomes, cosa que és un error absolut. Ens mengem les galetes pensant que són formidables i no mengem plàtans perquè tenen sucre.
— No hi ha galetes bones, lamentablement.
— És que si ho reduïm tot a ingredients, malament anem. Et pots fer unes galetes a casa amb plàtan, civada i res més. Però, a veure, si menges galetes una vegada a la setmana i ho fas per disfrutar, menja les que et vinguin més de gust si és que odies les de civada i plàtan. La finalitat d’una galeta no és nodrir-te, sinó disfrutar.
— ¿Els ‘smoothies’ de fruita o verdura també són dolents?
— Et dic el mateix. N’has pres un de manera ocasional i l’has disfrutat, doncs ja està. L’important no és demonitzar-lo, sinó tenir la informació. Els smoothies no són saludables. Si ets conscient d’això i obres en conseqüència, perfecte. Ja saps que no és una cosa que puguis prendre diàriament. I repeteixo, no és el mateix un smoothie a seques que un altre amb nata i xocolata.
Cal entendre l’alimentació per si és saludable o no, en comptes de si s’engreixa La recomanació de no menjar fruita per no engreixar-se no té sentit: és saludable
— La nostra salut comença per la cistella de la compra.
— Cal anar al súper sabent aquestes coses. El problema és que estem despistats per la publicitat o per les indicacions dels envasos, i ens perdem entre nutrients i missatges. O pensem que per menjar una galeta morirem. No és això. Es tracta de portar-ho amb més naturalitat i tenir clar que fruites, verdures i llegums ha de ser el que ocupi la major part de la dieta i que els altres aliments insans els prenguem de manera ocasional. I quan ho facis, no et culpis. No passis a l’altre extrem, l’obsessió per l’alimentació saludable.
— Hi ha canalla que porta galetes cada dia al col·le. ¿Què fem?
— Si aquests pares i mares posen galetes a les motxilles dels seus fills pot ser per molts motius, no per fer-los mal. Pot ser que estiguin confosos per la publicitat o que no siguin conscients de com d’insà és. O potser és l’única cosa insana de la seva dieta. O no tenen temps ni diners per preparar un altre tipus de dinar. No podem jutjar a la lleugera, les circumstàncies de cada família són particulars. Per això és tan important l’educació en nutrició des del col·le. Però també hi ha famílies que no volen que l’escola intervingui en aquestes coses perquè els nens i les nenes, segons ells, l’únic que han d’aprendre és a sumar i a restar a les aules i les altres coses són l’esfera privada. És molt complicat. de la seva col·lecció al Metropolitan de Nova York, el 2005, quan Apfel ja tenia 84 anys, les revistes i marques de moda van fixar-se en ella. Des d’aleshores va materialitzar campanyes amb firmes de joieria, moda i fins i tot de gelats.
Un dels seus últims treballs en moda va ser una col·lecció de roba amb H&M, que va presentar el 2022. Una col·lecció plena de color, la seva màxima senya d’identitat. «El món pot ser un lloc gris, de manera que els colors, patrons i textures són una manera de donar vida amb una mica de diversió. El mateix passa amb el maquillatge: vull que els meus llàpissos labials siguin com més brillants i agosarats sigui possible», explicava a la revista People en una entrevista que li van fer el 2022.