El dolor insuportable del Barça
L’equip blaugrana, amb un mig del camp foradat per les lesions de Pedri i De Jong, torna a mostrar la seva cara més discreta a San Mamés. El seu empat li impedeix retallar distància amb el Reial Madrid i superar el Girona.
El dolor té molt a veure amb la incomprensió. Però sobretot hi té a veure amb la por.
Pedri, amb les conques dels ulls com a dipòsit de llàgrimes, es va asseure a la banqueta amb la musculatura un altre cop destrossada. La seva mirada estava perduda. Extraviada
en aquest laberint sense sortida des que, en la seva primera temporada, va ser espremut fins quedar-se primer sense alè i després sense esperança. Aquest gest de profunda confusió va ser el que va mostrar també Frenkie de Jong assegut a la llitera, trencat també pel dolor. No tant per aquest turmell recargolat i transfigurat en bola, sinó per la sensació que la pau tampoc està al seu abast. Tampoc per al Barça,
amb un cor foradat i incapaç de retallar la seva distància amb el Reial Madrid i de superar el Girona.
I així, en amb prou feines aquests 20 minuts que van separar una lesió de l’altra, el Barcelona va veure desfilar molts d’aquests dimonis que impedeixen cap redempció. Xavi Hernández, que va tornar a pagar la seva frustració amb un àrbitre –va complir cicle de targetes i no podrà dirigir l’equip davant el Mallorca–, va veure de sobte com al seu centre del camp s’obria un forat cap a l’abisme. Tot això en l’avantsala d’aquest partit de tornada de vuitens de la Champions contra el Nàpols en què el club, amb la caixa forta plena de teranyines, s’hi juga tant.
Amb la tristesa com a únic fil conductor del partit en un San Mamés ressacós i endormiscat després de veure com l’Athletic tornava a accedir a una final de Copa, el Barça només va poder jugar a batzegades. Sense ordre ni pla de joc, amb més cops de pilota que seny i amb l’única obsessió de no cometre errors que pogués aprofitar un Athletic també esfilagarsat pels descansos oferts per Ernesto Valverde, que va trobar a faltar l’agitació del sancionat Nico Williams. El seu germà Iñaki, tantes vegades flagell blaugrana, aquest cop no la va encertar.