Any III: Laporta, acorralat
El president s’enfronta en el seu tercer aniversari a una gravíssima crisi econòmica i ha de buscar entrenador, una elecció transcendental, mentre s’aixeca el nou Camp Nou.
Joan Laporta compleix avui tres anys de la seva segona etapa com a president del Barça. En el primer trienni del seu primer mandat va gaudir d’estabilitat esportiva (un únic entrenador i un únic director esportiu), però institucionalment es va veure sacsejat per la dimissió de mitja dotzena de directius. Ara és al revés: tret d’un, la resta de la junta li és fidel (no així els executius). L’economia arrossega els peus i el projecte esportiu continua sense definir-se. En els dos terrenys s’enfronta ara a decisions peremptòries. Si no és un Laporta acorralat, s’hi assembla molt.
1
L’ECONOMIA OFEGA. La presidència de Joan Laporta viu amb la punta del ganivet punxant el coll. L’economia del FC Barcelona presenta ferides que la dessagnen i el temps corre en contra. Abans del 30 de juny ha de tapar les bretxes que el maquillatge comptable del curs passat no pot dissimular més.
Les veus d’alarma van sonant a babord i estribord. L’opacitat d’algunes vendes de patrimoni (les palanques) van servir per distreure LaLiga una estona i xutar la pilota cap endavant, però els terminis límit sempre acaben vencent. Per descomptat, mai s’ha de descartar cap altre driblatge d’última hora, especialitat de Laporta en la seva segona governança del club, rica en improvisacions.
De moment, continua sense equilibrar els comptes ordinaris. Cada any es produeix un desfasament d’uns 200 milions entre el que s’ingressa i el que es gasta. Aquest curs pinta de nou deficitari: la setmana passada va transcendir que els números vermells apunten a uns 30 milions. Podrien ser més. El deute continua altíssim, d’uns 1.200 milions. Els 1.500 que es deuen per l’Espai Barça es comptabilitzen sempre a part.
I després hi ha Barça Vision, l’entramat del negoci digital, una bombolla a punt d’explotar, tret de pirueta sobre la botzina. Recordem succintament la situació: Barça Vision
Laporta (2021-2024)
Koeman i Xavi.
Mateu Alemany,
Jordi Cruyff i Deco.
Copa del Rei (2021), Lliga (2023) i Supercopa d’Espanya (2023). Jordi Llauradó.
es va valorar en uns 400 milions que estan validats per auditoria amb l’ulterior propòsit de sortir a Borsa. Però els 200 com a conseqüència de la venda del 49% a Orpheus Media i Socios.com no van aparèixer.
El primer pagament de 20 milions es va realitzar en el moment de la firma, l’estiu del 2022 . No en van arribar més i es va activar la repalanca. Va irrompre el fons alemany Líbero i l’empresa Nipa Capital, que representa un enigmàtic inversor xipriota, que en van aportar 20 més. Però, abans del 29 d’agost se n’havien d’entregar 40 més. Ni rastre. Ni amb pròrroga inclosa. Como se sap, Líbero va baixar del projecte i des del FC Barcelona asseguren que l’assumpte es resoldrà als tribunals. El problema és que se n’esperaven 60 més a final del present curs. I 60 més el juny del 2025. ¿Qui se’n farà càrrec? Sense cap d’aquestes quantitats, la sortida a borsa prevista ha descarrilat.
A Laporta li urgeix rascar sota d’aquesta màniga màgica. Com va alertar fa uns dies Víctor Font, l’excandidat presidencial, «hi ha 400 milions de beneficis vinculats a aquesta operació que poden desaparèixer de cop. Això obriria de nou un forat patrimonial molt gran i agreujaria la situació del fair play financer».
El president va confiar durant molt temps que el torrent de diners de la Superlliga li salvés les paperetes. Per les seves últimes declaracions, es veu que encara hi confia. Potser Florentino Pérez també conserva la fe. No es percep per Europa. Però, a diferència del Madrid, el Barça té pressa.
El passat 20 de febrer, LaLiga va comunicar una capacitat d’inscripció del FC Barcelona de 204 milions. Són 66 menys que els 270 de setembre passat, fruit de l’incompliment dels pagaments de la repalanca. Segons Javier Tebas, la massa salarial del club blaugrana supera els 400 milions.
Ha d’abaixar-la en aquests 204 milions i mentre no ho faci només podrà reutilitzar el 50% de cada venda de jugador en una nova inscripció. «El Barça té opcions. Tenen dos o tres jugadors de primer nivell que poden vendre’s. Amb això, solucionarien gran part del problema», va dir el mandatari.
De manera que tres anys i quatre palanques després, Laporta viu acorralat per l’economia, pendent de tornar al més aviat possible al Camp Nou i que la tresoreria del club no es desplomi abans que soni la campana.