El final d’una odissea marginal
La gira ‘Hasta aquí hemos llegado’, que avui recala a Barcelona, tanca una carrera artística que va tenir un fort impacte social i encara no gaudeix del reconeixement que mereix.
La gira de comiat de Los Chichos Hasta aquí hemos llegado coincideix amb el 50è aniversari del seu primer elapé, Ni más ni menos. El trio actua al Sant Jordi Club de Barcelona aquesta nit amb les entrades esgotades des de fa temps, de manera que n’ha anunciat una nova data a la ciutat, el 29 de novembre. També ha anunciat un segon concert a Madrid, el 4 d’octubre, que s’afegeix al del 16 de març al WiZink Center. S’estima que el grup ha venut 30 milions de discos (i cassets) oficials, quantitat que les edicions pirates farien créixer substancialment.. Segur: poques formacions van ser tan piratejades. La història de Los Chichos és una odissea marginal en tota regla.
LA FUNDACIÓ.
A la discoteca Lover de Vallecas, propietat d’Ángel Nieto, hi va acudir a principis dels anys 70 Emilio González, àlies el Chicho, a la recerca d’un espai per a ell i el seu germà Julio en els espectacles de música en directe de la sala. El duo, encara innominat, també era de Vallecas, però d’un altre Vallecas, el Pozo del Tío Raimundo, i es buscava la vida a les fondes del centre de Madrid i als pubs de l’anomenada Costa Fleming amb versions de Bambino, Peret i així. Eduardo Guervós, relacions públiques de Lover i cantant d’Eddy, Los Cracks i el seu Batería de Goma, no només els va fer un espai en la programació de Lover, sinó que es va convertir en el seu representant. Va fer falta un nom: doncs Los Chichos. Va fer falta un tercer membre per a la primera gala professional, a la sala de festes Nuevo Electra de Vigo, l’escenari de la qual era massa gran per a dos artistes: es va enrolar el compare Juan Antonio Jiménez Muñoz, Jero, àlies derivat, diuen algunes fonts, de ajero, «persona que ven alls», segons la RAE. Jero va explicar en el viatge amb tren a Vigo que escrivia cançons i per demostrar-ho va cantar Quiero ser libre.
MASSA GITANOS.
Una maqueta de Los Chichos amb Quiero ser libre, entre altres cançons, va arribar a Antonio Sánchez, pare de Paco i Pepe de Lucía i de Ramón de Algeciras. Avalada per Sánchez, no poc aval, la gravació va aterrar a la companyia discogràfica Philips, el primer veredicte de la qual va ser: «Són massa gitanos». Idèntic argument es repetiria més endavant a la llavors totpoderosa RTVE. No obstant, Philips va gravar Los Chichos. Per a sorpresa de la marca, els dos primers senzills del trio (Ni más ni menos y Quiero ser libre, tots dos de 1973) es van vendre molt. L’extraradi havia trobat els seus cronistes.
PIONER RELAT CRIMINAL.
A la cara b del tercer single de Los Chichos, amb Te vas, me dejas a la cara a, hi havia La historia de Juan Castillo. És un tema capital del pop espanyol per diversos motius. Per començar, per la formidable estrofa inicial: «Era una noche de pena y de llanto / puesto que todo condujo a un fracaso. / Iban dos primos y dos hermanos / iban a chorar y los delataron». A partir d’aquí el relat es torna una mica confús, però queda clar que hi ha un robatori frustrat per una xivatada, un assassinat i una condemna. És una crònica criminal amb antecedents en els romanços de cec i alguns pals flamencs, però nova en la música popular moderna espanyola. També és nova en la música comercial la utilització de paraules en caló, com pucabar (delatar), bucharnó (tret) o najar (fugir, pirar-se-les).