Els cinc factors que poden extingir una espècie
Una anàlisi de la Universitat d’Oxford determina com l’escalfament global, les temperatures extremes i la distribució de les espècies els afecta la supervivència.
En aquests moments hi ha més d’un milió d’espècies d’animals i plantes que estan entre l’espasa i la paret. L’espasa és l’activitat humana. I la paret és l’avanç de la crisi climàtica. Fins ara, molt s’ha indagat en els diferents factors que han contribuït a esmolar l’espasa però poc s’ha parlat de com la paret s’està fent cada vegada més punxeguda. Ara, un estudi liderat per la Universitat d’Oxford ha aconseguit determinar quins són els cinc principals factors climàtics que estan empenyent milers d’espècies al caire de l’extinció.
La investigació, publicada dijous passat a la revista Science, ha indagat en tots els factors que augmenten la vulnerabilitat de les espècies davant les inclemències climàtiques i que, eventualment, podrien acabar provocant-ne la desaparició. Per a això s’han utilitzat més de 290.000 registres fòssils de més de 9.2000 gèneres. Sobretot eriçons de mar, cargols i mariscos dels últims 485 milions d’anys. Paral·lelament també s’ha creat un model climàtic per estudiar l’impacte d’aquest fenomen en altres espècies actuals. Segons expliquen els experts que han liderat aquest treball, la combinació d’aquests mètodes va permetre estudiar en profunditat els factors que més han contribuït (i més contribueixen) al risc d’extinció.
Cinc factors
Les anàlisis apunten al fet que el primer factor són els canvis de temperatures extrems. Sobretot, quan superen els set graus centígrads. Els animals que viuen en ecosistemes on s’experimenten aquests canvis, ja sigui de manera brusca o progressiva, són més vulnerables a l’extinció. El segon factor de risc també té a veure amb els termòmetres però, en aquest cas, més amb les espècies que viuen en climes extrems com els ossos polars i que necessiten certes condicions per sobreviure.
El tercer factor, i el que, segons els experts, més pes té dins del còmput total, és la distribució geogràfica de les espècies. Els animals i plantes que només subsisteixen en regions molt concretes són les que s’enfronten a un perill de desaparició més elevat ja que si el seu hàbitat deixa de ser habitable no tenen marge d’escapatòria. El quart factor és la mida en si de les espècies, ja que s’ha observat que les més petites tenen menys capacitats d’adaptar-se que les grans. I el cinquè és l’acumulació de tots els anteriors.
«La biodiversitat global enfronta un futur anguniós. Els resultats d’aquest treball haurien d’ajudar-nos a enfocar millor les mesures de conservació per protegir les espècies més vulnerables», comenta Erin Saupe, professora del departament de Ciències de la Terra de la Universitat d’Oxford i primera autora d’aquest treball. «Els resultats d’aquest treball haurien d’actuar com una dura advertència per a la humanitat, ja que imprudentment continuem alimentant el canvi climàtic mitjançant la crema de combustibles fòssils», afegeix Dan Lunt, expert de la Universitat de Bristol i coautor d’aquest treball.
«Aquests resultats haurien d’ajudar a enfocar millor les mesures de conservació»