Pepe, el vell guerrer sense fi

Als 41 anys, el capità del Porto és el futbolista de més edat en una eliminatòria de la Lliga de Campions i el líder de la defensa portuguesa que en l’anada va negar el gol a l’Arsenal, que va caure per 1-0.

Mikel Arteta va marxar frustrat de l’estadi Do Dragão. Un gran gol de Galeno en el temps afegit va donar la victòria al Porto en un partit en el qual l’Arsenal va ser incapaç de xutar entre els tres pals en tot el partit. De res els va servir dominar amb un estèril 65% de possessió. Van ser incapaços de traspassar la sòlida defensa portuguesa, comandada pel vell guerrer Pepe, central sense fi als 41 anys acabats de fer. Avui, l’eliminatòria es decideix a l’Emirates Stadium (21.00 h, M+ Liga de Campeones 2).

«Quan entra al camp, es posa en mode guerrer», explicava l’ariet portuguès Éder de Pepe, amb qui va compartir selecció. «Ell lluita per guanyar i farà el que calgui per aconseguir-ho. Això fa que de vegades pugui ser dur, però és la seva feina. Quan t’enfrontes a ell, vol que sàpigues que és allà i que et farà la vida difícil», va afegir en una entrevista amb The Athletic el 2021.

Rendiment intacte

Poc o res ha canviat per al futbolista de més edat a disputar uns vuitens de final de la Champions –també és el golejador més longeu de la competició–. Va jugar en l’anada amb 40 anys i 360 dies i actualitzarà el rècord avui ja amb els 41 anys complerts. I el seu rendiment es manté intacte.

Képler Laverán Lima Ferreira –batejat futbolísticament com a

Pepe– conserva el seu aspecte rude, amb el cap rapat i el rostre seriós. Aparença engrandida a la gespa, on sovint ha mostrat una agressivitat desmesurada que va viure el punt culminant en la seva carrera el 2009 amb la salvatge agressió a Casquero (Getafe) que li va costar 10 partits de suspensió més que merescuts. El central va estar una dècada al Madrid (2007-2017) i va deixar moltes entrades per a la videoteca, com la patida per Alves en la semifinal de la Champions contra el Barça del 2011. El lusità va veure la vermella enmig d’un ambient de crispació insofrible. Amb l’experiència i el pas dels anys, s’ha anat corregint. En l’anada contra l’Arsenal, va guanyar cinc de set duels, va fer dos refusos i va repartir quatre passades en l’últim terç.

El capità del Porto dirigia constantment la defensa quan calia bascular o avançar la línia. Mirava als seus companys, especialment al jove Otávio (21 anys), el seu soci a l’eix de la defensa, i els donava instruccions. Ni un xut entre els tres pals va aconseguir l’Arsenal, completament encallat.

En els sis partits que ha disputat en la Champions –només es va perdre la segona jornada davant el Barça-, Pepe ha guanyat el 64% dels duels que ha disputat, tant arran de gespa com aeris. S’anticipa –sempre ha sigut un bon corrector–, és fiable en la passada i l’edat no li impedeix guanyar a camp obert.

«L’Arsenal volia jugar... Nosaltres volíem guanyar», va sintetitzar l’entrenador del Porto, Sérgio Conceição, en resposta a Arteta, que va acusar l’equip lusità de «trencar el ritme contínuament», ja que el partit va estar marcat per les interrupcions, amb 36 faltes entre els dos equips, 14 del Porto i 22 de l’Arsenal. enfrontaments

A l’Emirates, Arteta confia que el seu equip, actual líder de la Premier League, capgiri l’eliminatòria de Champions, la primera per a la plantilla, talentosa però alhora inexperta (en l’anada, la mitjana d’edat no arribava als 25 anys). Els últims vuitens de Champions per als gunners van ser el 2017, amb un global desfavorable de 2-10 davant el Bayern.

A Londres, de nou, la defensa del Porto tornarà a plantejar oposició. I tornarà a estar comandada per l’exmadridista Pepe. Un central disciplinat i obsessionat amb l’alimentació i el descans, imprescindibles per estar a l’elit als 41 anys. «Sé que no em queda gaire...», admetia el mes de novembre. De moment, ho continua jugant tot.

Des de la selecció no han volgut entrar en el joc del Marroc per seduir el jugador, que De la Fuente coneix bé perquè va comptar amb ell en categories inferiors. De fet, el madridista, de 24 anys, ha debutat fins i tot amb l’absoluta, i va marcar un gol en la seva estrena. El problema real que té Brahim és que no és determinant per a la selecció com ho poden ser altres jugadors que sí que són titulars als seus equips i que s’han fet un lloc amb regularitat en les convocatòries de la selecció absoluta com Dani Olmo, Lamine Yamal o Nico Williams.