«La meva prioritat al Lliure és formar equip i remar en la mateixa direcció»
— ¿Quin és l’eix del seu projecte per al Lliure?
— Vull que l’art i els artistes estiguin al centre de l’activitat. Vull cuidar-los i també connectar amb el públic. Vull fer teatre que l’interpel·li, que senti que parlem d’ell, que li importi el que proposem i que vingui.
— Recuperar l’Espai Lliure al 100% és un altre dels seus objectius. ¿Hi haurà pressupost?
— De moment ningú m’està parant els peus amb les propostes que estem fent de cara a la temporada vinent. Treballem colze a colze amb el departament de producció i el gerent del teatre. Programarem i produirem espectacles a l’Espai Lliure. A Catalunya falten espais.
— ¿Recuperarà també la companyia jove?
— Al final no. Tinc més ganes de muntar una companyia on participin persones amb diversitat funcional. Hi ha persones que amb una mica d’ajuda poden pujar a l’escenari i brillar. Espero comptar amb elles a Ànima Lliure, un projecte molt bonic en un teatre com aquest, amb vocació de servei públic.
— ¿Qui el gestionarà?
— Comptem amb Clàudia Cedó com a assessora. Ella està vinculada al teatre i a l’àmbit de la diversitat funcional a través de la plataforma Escenaris Especials, el treball de la qual ha cristal·litzat en muntatges tan fantàstics com Mare de sucre, una proposta útil, emocionant i divertida que barrejava intèrprets amb i sense diversitat. Serà un projecte a llarg termini amb un espectacle per temporada que servirà per visibilitzar cossos, veus i punts de vista als quals no estem acostumats en els quals participaran actors profesionales i altres intèrprets.
— Sona complex.
— I requereix un impuls econòmic perquè necessita coses com a assistència coaching, pisos tutelats… Per ara hem trucat a algunes portes i les respostes són molt encoratjadores. Pot ser una iniciativa pionera al nostre país.
— ¿Quin espai tindrà el talent jove?
— Una part del que es programi o es produeixi a l’Espai Lliure se centrarà en el talent jove. Ens interessen els artistes emergents que tenen coses per explicar. Els donarem espai per exhibir els seus espectacles o els ajudarem a estrenar-ne un.
— ¿Quin tipus de companyies o artistes li interessen?
— No puc explicar res concret de la temporada vinent però sí dir que hi haurà una producció amb artistes joves molt talentosos. Puntualment, també podem rebre la visita d’espectacles que potser s’han vist prèviament. Recuperarem espectacles amb relats macos que s’hagin fet amb mitjans precaris. Comptaran una nova oportunitat per desenvolupar-lo amb tot el que no van tenir.
— ¿El projecte IT (Institut del Teatre) seguirà endavant?
— Seguirem acollint un muntatge realitzat per alumnes postgraduats de l’Institut del Teatre que treballaran amb un creador potent en l’elaboració d’un muntatge. Fins ara el Lliure ha acollit aquestes propostes en períodes curts que no han tingut potser l’impacte que haurien de tenir. M’interessa impulsar nous intèrprets i que el Lliure faci seu aquest projecte perquè la vida d’aquestes produccions sigui més llarga. Si poden girar, millor.
— ¿En què notarà el públic el canvi de director?
— Haurem d’esperar un temps a veure la programació. En parlava amb Iván Benet, que és el meu adjunt de direcció en aquesta arrencada del projecte. Més enllà de si la programació serà trencadora o no, volem que tots els espectacles responguin a un perquè potent que estigui relacionat amb el contingut d’un espectacle, amb la proposta artística o amb els llenguatges que s’utilitzin. Funcionaran millor o pitjor però hem de creure en tot allò que oferim al públic.
«Volem que tots els espectacles responguin a un perquè potent» «Actuar no és una prioritat, però no vull parar la meva carrera artística», assegura el director