La Comissió de Venècia avala l’amnistia a canvi d’acotar-ne l’abast
L’òrgan creu que l’aprovació ha de ser per majoria qualificada, no només absoluta
La Comissió de Venècia, òrgan consultiu del Consell d’Europa creat el 1990, va avalar ahir la llei d’amnistia no sense crítiques a la urgència que ha marcat la seva tramitació al Congrés dels Diputats. Després de tres mesos d’estudi, la decisió suposa un aval per al Govern, més encara tenint en compte que va ser el PP qui va recórrer a aquest organisme per buscar un ariet contra Pedro Sánchez, i que això marcarà la tramitació al Senat, que tombarà la llei a l’ostentar majoria popular. En aquesta línia, l’organisme també va aclarir que ha pres en consideració, «fins a cert punt», les esmenes adoptades per la Cambra després de l’últim redactat pactat per PSOE, ERC i
Junts que concloïa algunes de les seves recomanacions.
La Comissió havia acceptat al desembre la sol·licitud d’analitzar la llei d’amnistia partint de les seves facultats, que són bàsicament les d’aconsellar els països en afers constitucionals per millorar el funcionament de les democràcies europees. En aquest marc, l’òrgan europeu va criticar que la norma s’hagi aprovat amb urgència al Congrés i sense més consens, opinió que no difereix, en termes generals, del que avançava l’esborrany filtrat fa unes setmanes.
El dictamen assenyala que una amnistia no s’ha de dissenyar per beneficiar individus concrets
Objectiu legítim
«Els procediments d’urgència no són [...] apropiats per a l’adopció de lleis d’amnistia, ateses les conseqüències de llarg abast i la naturalesa, sovint compromesa, d’aquesta mena de lleis», han escrit els experts europeus, que critiquen també que la llei d’amnistia cobreixi un període massa ampli, segons la nota de premsa difosa després de la reunió. Per això se suggereix que es redueixi aquest termini temporal i que l’aprovació sigui per majoria qualificada, no únicament absoluta.
A més, la Comissió assegura que una amnistia no ha de ser dissenyada per beneficiar determinats individus, així que demana establir una relació més directa entre els actes de preparació de les consultes independentistes del 2014 i del 2017, així com dels actes de malversació que quedarien amnistiats i, quant al fet que també estigui cobert el terrorisme, indica que el principi rector és que «les amnisties només són compatibles amb els estàndards internacionals si s’exclou de la seva aplicació les greus violacions dels drets humans».
Tot i així, en el seu raonament, l’òrgan europeu també assenyala que les lleis d’amnistia són útils per a «la unitat nacional i la reconciliació social i política». Aquests són «objectius legítims» i a més, són «mesures de gràcia que es concedeixen en la majoria de països». Amb tot, al reconèixer que la proposta ha provocat «profundes i virulentes divisions» a Espanya, també es demana al Govern que «es prengui el temps necessari per al diàleg significatiu en l’esperit d’una cooperació lleial entre les institucions estatals, així com entre la majoria i l’oposició».