Després de la pròrroga, gairebé sempre penals

Primer platet de la balança. El BBVA pronostica un creixement de l’economia espanyola del 2,1% el 2024, un 0,6% més sobre l’última previsió; la Cambra de Comerç d’Espanya també l’ha revisat a l’alça fins al 2%; CaixaBank estima un 1,9%. Aquesta és la xifra de consens entre els principals analistes segons informació recollida per Funcas. Hi haurà més creació d’ocupació i baixarà la inflació. La baixada dels tipus d’interès, prevista per al segon semestre, serà una de les palanques que ajudarà a tenir un augment del consum i la inversió. La recuperació de l’economia alemanya serà la segona palanca. La tercera, nous rècords d’arribades de turistes. Aquest sector continuarà representant tres quartes parts del creixement econòmic. En un acte organitzat per Prensa Ibérica amb alguns dels principals hotelers espanyols aquesta setmana a Madrid, la sensació d’optimisme era tan gran que fins i tot feia vertigen. Les reserves, tant nacionals com internacionals, per a l’estiu, superen totes les expectatives. Des d’Inditex, l’empresa espanyola més valorada en borsa, fins a Mercadona, la més gran de les empreses familiars no cotitzades, la sensació que el 2024 tornarà a ser un gran any econòmic no es recorda des d’abans de la pandèmia. És el «disfrutem mentre puguem».

Segon platet de la balança. El nivell de debat al Congrés dels Diputats continua marcant mínims. La política espanyola continua enfonsant-se a sota de tot del fang. La incapacitat de poder celebrar un acte conjunt de repudi als atacs terroristes de l’11-M marca el nivell d’estultícia al qual estem arribant. Vivim en una pròrroga constant. La decisió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de convocar eleccions anticipades a Catalunya afegeix més turbulències al món polític. La tàctica per sobre de l’estratègia. 21 d’abril, eleccions basques que oferiran al PSOE la possibilitat de recolzar Bildu o, com s’aposta, el PNB; 12 de maig, eleccions catalanes que mesuraran com afecta les urnes l’amnistia; a principis de juny, les europees, que podrien canviar el to del Parlament a la Unió Europea. I ves a saber si, a final d’any, una repetició de les generals. Pedro Sánchez ja ha decidit prorrogar els pressupostos del 2023 a aquest any. ¿I els del 2025? ¿Amb quins suports?

¿Pot funcionar un país sense pressupostos actualitzats? Sí, com es va demostrar que pot aguantar amb un govern en funcions. Però no de manera constant. Hi ha un moment en què cal repartir entre canons i mantega, i els temps apunten que els pròxims anys hi haurà més del primer que del segon. Europa encara una nova etapa de prioritats pressupostàries que governs com

El nivell de debat al Congrés marca mínims. La política espanyola es continua enfonsant a sota de tot del fang

l’espanyol –del color que siguin– hauran d’encarar. El millor seria fer-ho des dels grans consensos. Un objectiu avui impossible. L’economia segueix un bon rumb. Però les inèrcies no duren sempre. Després de les pròrrogues, gairebé sempre hi ha penals.

Martí Saballs Pons és director d’Informació Econòmica de Prensa Ibérica