Preguntes per al tsar del KGB
El Putin més agressiu i desafiador genera tota una sèrie d’interrogants per al món occidental, expectant davant l’esdevenir de la guerra.
Kremlin gasta capital humà de manera prolífica, com si fos matèria prima», afirma Kolesnikov en referència a l’elevat nombre de soldats russos caiguts durant les successives ofensives russes. Amb aquests elements, les taxes de natalitat, a la baixa des dels anys «2016 i 2017», no es revertiran de cap manera. «Putin necessita soldats i treballadors per a les fàbriques del complex militar-industrial i cada cop menys russos volen que els seus fills creixin per acabar convertint-se en soldats o treballadors del sector militar», destaca Kolesnikov.
Servilismes
Tot apunta que aquest càlcul endimoniat i egoista portat a terme per Putin i el seu entorn és pràcticament impossible que es pugui esmenar, almenys des de l’interior del règim. Malgrat que membres més joves de l’elit russa s’haurien de sentir inquiets davant un lideratge que d’aquesta manera està disposat a hipotecar el futur del país i el seu propi, la possibilitat d’un moviment intern contra Putin és, ara com ara, considerada com una autèntica quimera. «És una absoluta il·lusió esperar [l’aparició de] noves elits», assegura l’analista Kolesnokov. «Les elits el serveixen i Putin ja està cultivant una elit nova de govern, no menys lleial, inclosos aquells que han sobreviscut a la guerra», acaba assenyalant Kolesnikov.
Què és el que més li agrada a Putin de l’esquerra, que pensa que el comunisme és una bona idea mal aplicada? La seva condició de tonto útil que odia més l’OTAN i els Estats Units que una Rússia hereva de la Unió Soviètica, i que creu que una revolució que aixafa els seus enemics pel bé comú és una bona cosa. El final justifica els mitjans.
—¿Què és el que més agrada de Putin a l’extrema dreta? El seu autoritarisme mata sense despentinar-se, menysprea tot allò gai i el beneeix una Església com Déu mana.
—¿En què el beneficia la por de les democràcies burgeses a perdre el que tenen? La falta de coratge per defensar el que creu, aprecia més la seguretat i els diners que la llibertat, i pensa que la democràcia declina, tots els polítics són iguals i la premsa els balla l’aigua. Un estany podrit perquè hi proliferi la malària de la desinformació.
—¿En què el beneficia la compassió de les bones ànimes pel patiment dels innocents? La seva predisposició a una pau injusta si posa fi als bombardejos. Tot i que regnin el despotisme i la policia política.
Altres preguntes que poden interessar al CIS rus: quan es parla d’apaivagar l’os bru, ¿quants es recorden de Chamberlain i Daladier i de les conseqüències del Pacte de Múnic, que no va portar la pau, sinó que va exacerbar la set de Hitler? ¿Què passaria si un partit polític espanyol plantegés restaurar el servei militar obligatori? ¿Qui estaria disposat a empunyar les armes si Rússia declarés la guerra a l’OTAN i, per tant, a Espanya? Davant el 20è aniversari dels atemptats de l’11M, les víctimes han quedat en tercer pla. Però la culpa dels que van posar les bombes i van assassinar de forma salvatge ha quedat en la penombra. Com si ens ho mereixéssim per la política exterior d’Aznar i la seva amistat amb Bush. I com que és molt difícil que el renovat mandat del tsar del KGB sigui aturat mitjançant la força o l’enverinament, tres recomanacions perquè els llibres ens salvin de l’excusa de no saber o de no voler saber: «El primer mandat de Putin estava xop de sang i controvèrsia. Va portar a una transformació radical de la manera de dirigir el país». Catherine Belton. Los hombres de Putin. Cómo el KGB se apoderó de Rúsia y se enfrentó a Occidente. «N’hi va haver prou amb uns dies d’invasió a Ucraïna perquè els pitjors records vinculats amb Rússia tornessin a deambular pel present. Tots els països veïns han reviscut els seus pitjors malsons». Marta Rebón. El complex de Caín. El «ser o no ser» d’Ucraïna sota l’ombra de Rússia.
«En tots els canals apareix el president que, com una bona projecció creada per a la televisió, ha encaixat en la seva persona tots i cada un dels arquetips russos [...], amb uns canvis en què passa a tota velocitat de mafiós a home d’Estat, conqueridor, moter, creient, emperador i diplomàticament racional en un moment i, en el següent, parla sobre conspiracions». Peter Pomerantsev. La nueva Rúsia. Nada es verdad y todo es posible en la era de Putin.n
«El Kremlin gasta capital humà de manera prolífica, com si fos matèria primera»
«Les elits serveixen Putin, que n’està cultivant una nova de govern, no menys lleial» que l’actual