Landa planta cara abans que Pogacar remati a la Volta

L’astre eslovè va aconseguir la segona victòria seguida i va ser l’únic que va respondre a un ferotge atac del corredor alabès a set quilòmetres del cim de Port Ainé.

Amb el dipòsit sense combustible no es pot pujar un port perquè el cotxe es pot aturar en qualsevol moment. Quan s’ataca a 7,4 quilòmetres de meta, tot en pujada, la meta al cim de Port Ainé, Volta 2024, cal evitar el punt vermell, el que apareix quan es mira el ciclocomputador, anar al límit i pensar en dècimes de segon que seguir Tadej Pogacar és una bogeria que només es convertirà en un desastre total.

Mikel Landa, segon de l’etapa, com dimarts a Vallter 2000, segon de la general, va atacar des de lluny. Però no ho va fer com s’acostumava a fer en totes les carreres fins que van aparèixer monstres com Pogacar; és a dir, per guanyar l’etapa i per posar-se líder de la general. Ara, quan aquests corredors que triomfen en tots costats acudeixen a una carrera com la Volta, a ciclistes com Landa només els val ser segons. I ja és molt, moltíssim, el màxim i un èxit total de cara a la resta de corredors que pedalen en una altra dimensió.

Proesa personal

Landa, a la meta de Port Ainé, es mostra feliç. Refresca, però li cauen les gotes de suor per sota del casc, es treu els mocs, se’l veu concentrat en la prova i convençut que si diumenge arriba a Barcelona en segon lloc de la classificació serà una proesa personal. «No vaig voler sobrepassar la línia vermella», afirma, i recorda que quan va atacar, quan va moure l’arbre de la Volta, només Pogacar li va respondre. ¡Bravo per intentarho!

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE) .... 13.38.12 h. 2. M. Landa (Esp/Sou) a 2.27 m.

3. A. Vlasov (Rus/Bor) ......... a 2.55 m. 4. L. Martínez (Fra/Grou) a 3.21 m. 5. C. Harper (Aus/Jay) a 3.22 m.