Aragonès retreu a Junts que demani unitat ara
Proposta rebutjada
Les discrepàncies entre la direcció catalana i la nacional –pilotada per Vázquez– es van fer públiques dimarts passat, quan
ERC no té cap intenció de fer una candidatura unitària amb Junts a les eleccions catalanes del 12M. Els republicans ja van voler deixar-ho clar dijous només uns minuts després que Puigdemont llancés la proposta, i ahir el president Pere Aragonès va posar veu a aquest rebuig. El també candidat d’ERC a la reelecció es va preguntar quina credibilitat té Junts per llançar aquesta proposta d’unitat quan fa tan sols una setmana va tombar els pressupostos de la Generalitat que havia preparat ERC.
Esquerra Republicana vol desactivar aquest debat des del primer moment perquè considera que no el beneficia de cap manera. Així, Aragonès va defensar que no pot presentar candidatura amb un partit que per «partidisme i electoralisme» va contribuir a fer que la Cambra catalana vetés els comptes «més alts de la història de Catalunya en salut, educació i llengua i cultura catalanes». Un veto que va acabar per provocar l’avanç electoral.
Carrizosa va dir en una entrevista que la integració era «impensable». Dos dies després, la cúpula a Madrid el va desautoritzar. Sense anomenar-lo, però tampoc sense deixar dubtes de contra qui anaven els dards, Vázquez va convidar Carrizosa a «deixar de mirar-se el melic». «És normal que la gent es posi nerviosa i vulgui definir als mitjans els marcs d’una negociació en la qual no hi és, però això fa mal a la negociació», va etzibar dijous en un esmorzar informatiu, donant a entendre que la decisió final –la que fos– es prendria a Madrid.
Posicions oposades
Però lluny de recollir-se o acostar posicions, Carrizosa va optar per mantenir el pols i, aquest divendres, en una altra entrevista, va donar per fet que no s’arribaria dies estarien al grup mixt», donava per fet aquesta setmana un dirigent del PP català consultat per aquest diari, que no veia possible que les actuals primeres espases de Cs seguissin la disciplina de partit.
Fins ara, la negociació entre les dues formacions havia servit a Génova per no parlar de l’elefant a l’habitació: qui serà el candidat del PP a la Generalitat de Catalunya. La direcció nacional dels populars apostava per rellevar Alejandro Fernández com a president del partit –i, en conseqüència, com a cap de llista–, però la convocatòria anticipada d’eleccions va complicar el pla, amb poc temps i sense una alternativa clara. Els noms de Dolors Montserrat, Manu Reyes o Nacho Martín Blanco estan sobre la taula des de fa dies, però Fernández intenta aguantar el pols i ha aconseguit reunir el suport de les entitats constitucionalistes. Ara, amb la ruptura de les converses amb Cs, Feijóo haurà d’acabar d’esfullar la margarida.