Les àrees protegides augmenten l’abundància de peixos
ments. «Solem buscar teràpies menys invasives i que siguin conservadores. El tractament és multifactorial: un treball conjunt de podòlegs, traumatòlegs i fisioterapeutes. En podologia fem una anàlisi biomecànica del peu del pacient i, si veiem afectació en la seva marxa, solem utilitzar unes plantilles personalitzades», diu Serrano. També ajuda, precisa Fernández de Retana, la utilització de «taloneres de silicona», així com «fèrules nocturnes» perquè el peu es mantingui «a 90 graus» al dormir.
A més, existeixen per al dolor tractaments antiinflamatoris per via oral i infiltracions de cortisona. I, també, ones de xoc (també anomenades radiofreqüència). «Solem fer diverses sessions i el que es busca és l’efecte antiinflamatori», afegeix Serrano. Segons aquesta podòloga, hi ha un «arsenal terapèutic bastant ampli» per tractar la fasciïtis plantar. «Només si fracassa tot això, el pacient és derivat a la intervenció quirúrgica».
¿Quin calçat es pot utilitzar?
Les sabates són un aspecte clau a l’hora d’evitar la fasciïtis plantar. «El calçat ha de tenir un bon amortiment», diu Fernández de
Retana. La podòloga Serrano assegura que aquesta malaltia «va a més», molt possiblement perquè cada vegada hi ha més persones que fan esport. «Té molt a veure amb el calçat inadequat. És un clàssic que a l’hivern ens arribi molta fasciïtis plantar perquè s’han utilitzat xancletes a l’estiu», assenyala.
En la dona hi ha una relació directa entre la fasciïtis plantar i l’escurçament de la musculatura posterior de la cama. Com més escurçament, més possibilitats que aparegui aquesta patologia. L’ús freqüent de talons és una de les causes més comunes.
Dins de les lesions dels corredors, la fasciïtis plantar està en el top tres, assegura el fisioterapeuta Víctor Millán, de la clínica Fisiològic, a Barcelona. Amb motiu de la Marató de Barcelona, que es va celebrar el 10 de març, Millán va rebre molts atletes afligits d’aquest mal de peus. És comú, diu, en persones que s’entrenen «poquet» i que, de cop, es volen entrenar «molt més».
Com explica la podòloga del Policlínic HM Sant Andreu Isabel Serrano, els exercicis d’impacte, moviments repetitius o el calçat inadequat poden provocar fasciïtis plantar. La qualitat de vida també es pot veure afectada a causa de la limitació en la realització d’activitats diàries i esportives.
Amb tot, la creença, adverteix Millán, és que la fasciïtis plantar requereix descans i no és així. «Excepte que la persona es trobi en una fase molt aguda, el que cal evitar precisament és el repòs absolut», assegura aquest fisioterapeuta. Així, la fasciïtis plantar sí que requereix d’una reducció de les càrregues d’entrenament, però alhora mantenir una «certa activitat» fa que el pacient es recuperi abans.
De fet, aquest fisioterapeuta insisteix que el tractament «efectiu» a llarg termini és l’activitat. Ell recomana, quan la fase de dolor és molt aguda, fer exercicis amb una pilota de tennis o un rodet, movent-los sota la planta del peu. També exercicis de tonificació de la musculatura intrínseca del peu, com per exemple agafar i deixar anar repetidament un objecte com un llapis. I fer minisalts.
La fasciïtis plantar és la inflamació de la fàscia plantar, l’estructura que es troba a la planta del peu i s’insereix al calcani (un os de la part del taló). Causa un dolor punxant que sol aparèixer amb els primers passos al matí. Després d’aixecar-se i moure’s, la persona veu com el mal disminueix, però pot reaparèixer després d’estar dempeus durant un temps llarg o quan s’aixeca després d’estar asseguda.
Funció biomecànica
La fàscia plantar compleix una important funció biomecànica al caminar, ja que és la responsable, juntament amb altres estructures del peu, de mantenir l’arc plantar, d’absorbir i tornar l’energia, esmorteir l’impacte que es produeix quan el peu xoca contra el terra i de protegir els metatarsians (i així s’evita un excés de flexió dorsal dels dits). A la zona del peu on s’insereix el calcani de vegades es produeix una sobrecàrrega que acaba generant una inflamació a la zona.
Un estudi elaborat per un grup de científics ha demostrat que les Àrees Marines Protegides són una eina que realment funciona per a la recuperació de zones en declivi i aconsegueixen augmentar tant la varietat com la quantitat de peixos. És més, aquesta millora es produeix fins i tot en situacions d’onades de calor marines, quan les esmentades àrees protegides resisteixen molt millor aquests fenòmens derivats del canvi climàtic.
L’estudi, liderat pel professor Lisandro Benedetti-Cecchi, de la Universitat de Pisa (Itàlia), i en el qual participen equips d’Itàlia, Espanya, Portugal, el Canadà, els Estats Units i Austràlia, aporta noves dades sobre els efectes globals de les àrees marines protegides (AMP). L’investigador de la Universitat de Múrcia (UMU) José Antonio Garcia Charton ha participat en l’esmentat estudi.
La recerca mostra evidències sòlides que aquestes àrees exerceixen un paper «crucial» en la mitigació dels impactes adversos de les onades de calor marines a escala mundial, segons van informar fonts de la institució docent en un comunicat. A través de la recopilació de dades de 357 àrees marines protegides i 747 àrees no protegides a 50 ecoregions marines de tot el món, l’equip de recerca ha aconseguit una visió integral de la influència que tenen aquestes àrees sobre la biodiversitat en el context del canvi climàtic.
«Els resultats de l’estudi demostren que les àrees marines protegides no únicament contribueixen que hi hagi més diversitat, abundància i biomassa de peixos, tal com hem pogut establir en multitud de recerques anteriors al voltant del globus, i en especial al Mediterrani, sinó que també juguen un paper crucial en la capacitat adaptativa dels ecosistemes marins davant els canvis ambientals induïts pel canvi climàtic», ha explicat el professor García Charton.
Entre els 40 i 60 anys es pateix més fasciïtis al perdre elasticitat en la musculatura El calçat inadequat és també un factor de risc de cara a poder patir aquesta malaltia