Els llimbs dels treballadors palestins a Israel castiguen les dues economies
▶ Des del 7 d’octubre Israel prohibeix l’entrada al seu territori a 150.000 treballadors palestins, cosa que provocat una crisi en el sector de la construcció i agreuja la debacle a Ramal·lah
Milers de palestins estan asseguts a casa seva des de fa mesos sense res a fer. Des del 7 d’octubre, estan, per força, amb les mans a les butxaques. El seu compte corrent disminueix alhora que augmenta la seva agonia davant la inactivitat. Als seus fills els comença a roncar l’estómac. I cada alba és la constatació d’una promesa incomplerta, cosa que augmenta l’angoixa i la frustració.
«Aquestes persones no només han acabat sense ingressos sinó que comencen a passar gana mentre condueixen bonics Maseratis i viuen en mansions de dos pisos», diu Raja Khalidi, director general de l’Institut Palestí per a la Investigació de Polítiques Econòmiques, conegut per les seves sigles MAS. De cap a cap de la Cisjordània ocupada, els 150.000 palestins que treballaven a Israel abans de la massacre de Hamàs s’enfonsen en la misèria i la desesperació.
Permisos cancel·lats
Fa 175 dies que Israel va prohibir l’entrada a més de 150.000 treballadors palestins de Cisjordània, 40.000 dels quals entraven sense permisos. Als 25.000 empleats de Gaza els van cancel·lar els permisos i es van veure obligats a retornar a la seva terra, ara assetjada per les bombes. Des d’aleshores, la majoria s’han unit a les ja preocupants xifres d’atur de l’economia palestina.
I, de moment, no hi ha perspectives perquè tornin. «La societat israeliana no està preparada perquè tornin, no està disposada a deixar-los fer res a Israel, volen deixar-los fora de qualsevol activitat comuna», assenyala Yohanan Tzoreff, investigador principal de l’Institut d’Estudis de Seguretat Nacional de la Universitat de Tel Aviv. «Per la població israeliana, ara tots els palestins són terroristes», lamenta Assaf Adiv, director general de l’Associació de Treballadors de MAAN.
Als dos bàndols de la Línia Verda, els dos pobles pateixen aquesta desconfiança. D’una banda, a la
Cisjordània ocupada, desenes de milers de persones han perdut la seva feina sense cap tipus de compensació. «Els han renovat i hi ha la intenció que tornin a Israel a treballar, però els punts de control per accedir als seus llocs de treball estan tancats», explica Adiv a aquest diari. «No tenen prestacions d’atur ni suport de l’Autoritat Nacional Palestina (ANP) o d’Israel, cosa que ha deixat 150.000 persones amb família sense cap font d’ingressos durant sis mesos, i això ha provocat una situació de màxima desesperació i pobresa». Alguns es recolzen en la solidaritat familiar o en treballs temporals, però res com la seva vida anterior al 7 d’octubre. «A Israel, cobraven deu vegades més», recorda Adiv.
D’altra banda, les conseqüències per a Israel també són tràgiques. El principal sector afectat ha sigut el de la construcció, on treballaven 100.000 palestins. A finals de l’any passat, la construcció residencial va caure un 95%, cosa que ha aturat moltes obres i n’ha posposat d’altres. Gairebé la meitat, un 40%, continua paralitzada. El pes de la construcció en l’economia israeliana, un 6%, provocarà una contracció d’entre un 2% i un 3% mentre no es trobi una solució. «La mà d’obra palestina barata ha sigut essencial d’acord a l’imperatiu colonial de l’economia israeliana», explica Khalidi a EL PERIÓDICO. «Des d’èpoques prèvies a la construcció de l’Estat sionista, Israel ja es construïa a través de la subcontractació de certes funcions industrials als palestins», assenyala.
Mà d’obra asiàtica
«El 2022, hi havia uns 200.000 palestins de la Cisjordània ocupada; això demostra el nivell de dependència d’Israel de la mà d’obra barata palestina», afegeix el director de MAS. Els treballadors palestins a Israel i als assentaments il·legals representen el 22% de la força laboral de Cisjordània. La seva pobresa arrossega els seus compatriotes, ja que la seva activitat representava gairebé un 20% del PIB palestí. L’Organització Internacional del Treball (OIT) preveu que l’atur a Cisjordània i Gaza augmenti per sobre del 50%, amb 500.000 llocs de treball perduts. En quasi sis mesos de guerra, només uns 30.000 palestins han pogut tornar a la seva feina, la majoria en assentaments il·legals.
Israel ha intentat buscar una alternativa més enllà de les seves fronteres. De moment, la quota permet contractar 65.000 treballadors procedents del Sud-Est Asiàtic o l’Àsia Central. A més, el segrest i assassinat de ciutadans tailandesos i filipins dedicats a l’agricultura en les comunitats frontereres d’Israel el 7 d’octubre va provocar la desbandada de milers dels seus compatriotes. «Els ocupadors prefereixen als treballadors palestins que als estrangers, cal formar-los i això exigeix temps», constata Tzoreff.
«No tenen prestacions d’atur ni suport de l’Autoritat Palestina ni d’Israel»
El 22% de la força laboral de Cisjordània treballava al país hebreu o als assentaments