Terrorisme a Rússia
Es calcula que l’ISIS encara compta amb uns 18.000 combatents amagats i disposats a agafar les armes a la menor oportunitat per lluitar pels ideals medievals que els inspiren
«Rússia ha sigut i és molt activa en la lluita armada contra l’ISIS. Ho és a Síria i també al Sahel. L’ISIS té molts comptes pendents amb Rússia»
A diferència de les persones, les idees no es maten a bombes i l’última prova la tenim en l’Estat Islàmic, l’ISIS, que va ser derrotat a Síria i l’Iraq després d’haver dominat un territori similar a mitja Espanya en el seu intent de recrear el Califat com a primer pas per estendre el domini de l’islam pel món. Israel hauria de prendre nota quan parla d’acabar amb Hamàs, recordant que també va voler acabar amb l’OAP d’Arafat expulsant-la de Cisjordània el 1967, de Jordània el 1971, del Líban el 1982 i avui governa a Ramal·lah, a escassos 20 quilòmetres de Jerusalem. Les idees no moren, es transformen, s’adapten i continuen vives molts anys després.
També l’ISIS continua viu. Es calcula que encara compta amb uns 18.000 combatents amagats i prestos a prendre les armes a la menor oportunitat per lluitar pels ideals medievals que els inspiren. I és que «hi ha gent per tot» que va dir el torero Rafael el Gallo quan es va assabentar que Ortega y Gasset era filòsof. Expulsats de l’Orient Mitjà, s’han estès cap al Sahel (Mali, Níger, Burkina Faso, Nigèria...), on la pobresa i la falta de capacitat governamental per controlar extensos territoris els permet capitalitzar el descontentament. La seva presència ens preocupa amb raó perquè han fracassat les missions europees i americanes que han mirat de combatre’l i avui els governs del Sahel demanen ajuda a Rússia en la lluita contra l’islamisme gihadista. Els seus mètodes més expeditius i el seu suport a dictadors amb els mercenaris Wagner són les principals raons de l’augment d’influència russa a la zona.
Un altre país on l’ISIS ha trobat refugi és Afganistan i no perquè els talibans l’hagin trucat, que no és el cas, ja que són enemics jurats, sinó perquè és un altre Estat fallit incapaç de controlar el seu territori. Allà s’ha fundat l’ISIS de la província de Khorasan (ISIS-K), que va fer atemptats sagnants a l’aeroport de Kabul durant la retirada nord-americana i a la ciutat iraniana de Kerman el gener passat. Són els mateixos que han reivindicat el recent atemptat a la sala de concerts de Moscou i que actuaran allà on trobin oportunitat per fer-ho. No podem abaixar la guàrdia perquè ningú està fora de perill. Entre 2023 i principis del 2024, l’ISIS ha reivindicat ni més ni menys que 1.121 atemptats terroristes, un 30% al Sahel.
Putin, sense presentar proves, ha acusat Ucraïna. Li convé per mirar de justificar les barbaritats que allà comet contra la població civil. Però no sembla lògic escapar cap a una frontera minada i plena de militars enfrontats que no fan fàcil poder-la travessar. A més a més, hi ha la dada objectiva que l’ISIS-K ha reivindicat l’atemptat.
El terrorisme no és mai justificable, però en aquest cas concret hi pot haver raons que ho expliquin. Se m’acuden les següents:
En primer lloc, Rússia ha sigut i és molt activa en la lluita armada contra l’ISIS. Ho és a Síria, on recolza Bashar al-Assad, que el combat, i ho és també al Sahel. L’ISIS té molts comptes pendents amb Rússia.
En segon lloc, la Federació Russa és el país més extens del món i l’únic europeu que no ha descolonitzat: està composta per 21 repúbliques, 48 províncies, sis regions, 10 districtes autònoms i les tres ciutats federals de Moscou, Sant Petersburg i Sebastòpol. No tots estan igual de contents i hi ha secessionisme ocasionalment violent al Caucas, al Daguestan, Ingúixia i Txetxènia on l’ISIS pot trobar suports.
En tercer lloc, l’ISIS també troba simpaties i suport logístic en el 20% de població musulmana que té Rússia. Una de les raons per les quals Putin combat l’ISIS a Síria és precisament per evitar que l’islamisme radical s’estengui cap a Rússia.
En quart lloc, l’esdevingut fa uns dies no és cap novetat. Rússia ha patit atacs terroristes molt sagnants en els últims anys des que Putin és al Kremlin i, això, malgrat gastar actualment un 30% del seu pressupost en seguretat i defensa.
Per això, sense baixar nosaltres la guàrdia en cap moment, cal estar ara amb el poble rus que pateix la insània del terrorisme, contra el qual no valen mitges tintes. El que tampoc val és mirar d’utilitzar-lo en benefici propi com pretén Putin.