«Em diuen que estic perdent la meva joventut»
L’actual campiona d’Espanya de boxa de pes supergall (10-1, 2 KO) s’enfrontarà el 13 d’abril amb la italiana Maria Cecchi (10-2, 2 KO) per aconseguir el títol europeu. Té 22 anys, va ser la primera espanyola a lluitar a Madison i des dels 14 es deixa la pell per arribar a dalt de tot.
La cua tibant i el llarg cabell castany emmarquen unes faccions suaus tot i que marcades per l’impacte d’algun puny. Malgrat els seus 22 anys, Tania Álvarez imposa serietat amb la seva mera presència, però tot just començar a parlar, el seu somriure delata que, en el fons, no és més que una noia valenta disposada a donar-ho tot pel seu somni. «Seré campiona d’Europa, i algun dia, del món», afirma sense contemplacions. Ja va ser la primera espanyola a lluitar al mític Madison Square Garden de Nova York el 2023 i no vol deixar de sumar fites en el seu currículum.
El dissabte 13 d’abril, l’actual campiona d’Espanya de boxa de pes supergall (101, 2 KO) s’enfrontarà amb la italiana Maria Cecchi (10-2, 2 KO) al Casal Cultural de Castellbisbal per aconseguir el títol europeu. Res ha sigut fruit de l’atzar en la seva trajectòria. Tots i cada un dels passos que ha fet la púgil de Sant Esteve Sesrovires han estat orientats en la mateixa direcció. «La meva vida ara mateix està 100% enfocada a la boxa. De dilluns a dissabte pràcticament viu al gimnàs», confessa Álvarez.
Un xut d’adrenalina
La preparació per a aquest combat fa mesos que va començar i en totes les fases del procés ha anat sempre de la mà del seu entrenador, Toni Moreno. «Està completament entregada. Aquest campament està sent dur i no ha fallat ni un sol dia», explica el seu entrenador. Álvarez entrena dues vegades al dia de dilluns a divendres i fa una sessió extra els dissabtes. Tan sols descansa els diumenges, i cada dia que passa acusa una mica més el cansament. Però assegura: «Valdrà la pena».
Des de la primera vegada que va pujar al ring, el 2019, al mateix Casal Cultural on es va convertir en campiona d’Espanya i aviat mirarà de ser-ho d’Europa, ho va tenir clar. «Cinc anys després del meu primer combat sé que és el millor que hauria pogut fer», assegura amb un somriure. «Sents tot al màxim, notes que et puja l’adrenalina i veus el públic allà, que tots t’estan observant… No sé, em va agradar experimentar tot això i ho vaig tenir clar», recorda Tania Álvarez. Tot i que de primeres és una mica tímida, és una noia riallera i l’aspecte de «noia dura» que li confereixen les marques de guerra al rostre contrasta amb la seva veu dolça i discurs tranquil. És jove, però té les coses clares. «Vull guanyar-me la vida boxejant, però ara mateix encara no puc», explica la sesrovirenca, que acaba de firmar el seu primer patrocini pagat amb un espònsor: Limited Andorra. De moment, compagina els entrenaments amb diversos treballs per poder costejar-se la preparació. «Netejo una casa, i ajudo a la recepció del gimnàs. No cobro gaire, però tampoc em provoca un desgast físic que m’impe