Un alleujament

El meu veí té un canari i una filla de vuit anys que creu que l’ocell li llegeix el pensament. N’està tan convençuda que procura no pensar quan es troba a prop de la gàbia. –¿I com ho fas? –li pregunto. –Quedant-me en blanc –assegura.

Els meus veïns són joves i ens deixen de tant en tant la nena per anar al teatre o a sopar. El mes passat em va preguntar si, quan una dona embarassada es tenyeix els cabells de vermell, el nadó neix també amb els cabells d’aquest color. Li vaig dir que no i vaig tornar al tema del canari, que m’obsessionava una mica:

–¿Per què saps que et llegeix el pensament?

–Això es nota.

–¿En què es nota?

–En moltes coses, però sobretot en la manera de mirar-te. A mi no em mira com als altres. A més, quan penso una cosa dolenta es posa a piular com un boig per xivarse als meus pares, que no l’entenen. Perquè calli, el deixen a les fosques tapant la gàbia amb un drap. Llavors calla, però continua llegint-me les idees. Quan soc a la meva habitació i ell és a la cuina, no. No hi arriba.

Uns dies després d’aquesta conversa, el matrimoni i la nena se’n van anar de cap de setmana a la costa i ens van deixar el canari, perquè els hi cuidéssim. El vam instal·lar a la sala d’estar. Al quart d’hora d’estar-me a prop seu, no sé si per suggestió o què, em va agafar per pensar que em llegia a mi també el pensament i vaig començar a mirar-lo amb desconfiança. Ell em va tornar la mirada amb un sol ull, com desafiant-me, i no l’hi vaig poder aguantar. Quan em vaig rendir, va cantar en un to que em semblava de superioritat.

–M’agrada molt quan piula d’aquesta manera –va dir la meva dona.

Estàvem veient una pel·lícula per la tele, però a mi la sola idea que l’ocell em pogués llegir els pensaments em va obligar a pensar malament. Vull dir que només m’acudien idees infernals al cap, idees horroroses, perverses, idees iniqües, no podia deixar d’imaginar coses horribles. I llavors el canari es va posar a cridar, literalment, més que a piular, com volent explicar-l’hi tot a la meva dona. Li vaig haver de posar un drap per sobre i va ser un alleujament quan el van recollir diumenge a la nit.