Eximir residents sense etiqueta
Les zones de baixes emissions estan de moda i tots els ajuntaments volen pujar al carro per donar-seles d’ecològics. A Cerdanyola del Vallès, gairebé 3.000 vehicles sense distintiu mediambiental no podran circular a partir de l’1 de gener del 2025, amb la conseqüència d’una multa de 200 euros, i no es podrà entrar ni sortir sense ser multat. Les engrunes de 24 dies de «Una altra quota no pot ser». Aquesta és la nova resposta que alguns utilitzen per desqualificar la viabilitat de la proposta que acaba de posar sobre la taula el Govern català. Permetin-me uns comentaris a aquesta asseveració. Es diu que la impossibilitat d’un pacte fiscal és per una qüestió fàctica. Catalunya és «massa gran» (un 20% del PIB, a diferència del cas basc, poc més del 6%) i que la redistribució que exerceix actualment l’Estat en favor de comunitats subsidiades
«no aguantaria». Bé. La negativa no és ja, pel que sembla, per una qüestió de constitucionalitat, ja que si així fos s’avortaria d’entrada, sinó per la seva viabilitat financera. Això és un avenç per als que hem defensat que jurídicament la Constitució no marca un model de finançament determinat i permet diferents possibilitats (inclòs el règim canari).
Certament, la CE acull d’entrada el concert i el conveni forals. Però permet, si es vol, que sigui a través de la LOFCA com es defineixin els continguts del finançament autonòmic; des del reconeixement de l’existència de nacionalitats i regions i de territoris històrics. No ha de generar privilegis en drets i deures personals, però el Tribunal Constitucional ha reiterat que això no afecta les desigualtats de recursos entre institucions, futures reversions dels acords de finançament amb unes noves majories.
La reconeguda dificultat fàctica per encaixar una nova quota comporta, per tant, dos arguments fal·laços. Primer. Si més recursos es derivessin per a Catalunya, això no ha de suposar necessàriament menys recursos per a les altres comunitats. L’Estat, que ho recapta pràcticament tot, té un reservoir que no ha deixat de créixer sense haver-lo compartit majorment amb les autonomies.
Guillem López Casasnovas és catedràtic d’Economia (UPF)